Cada any passa el mateix: s'acosten les festes de tardor, digues-li castanyada, Halloween, magosto o com prefereixis, i sorgeix el debat. Perquè moltíssima gent creu que aquestes festes tenen arrels precristianes. I en molts mitjans, tant generalistes com fins i tot de divulgació històrica, llegiràs que, per exemple, l'arrel del Halloween es troba a les festes celtes del Samhain.
🎶 Cançons infantils per a la Castanyada i Halloween 2023: diverteix-te amb els petits
🎃 Com fer una carbassa de Halloween: tots els passos perquè surti perfecta
Doncs bé: tot això són mites, forjats a partir dels prejudicis i les males interpretacions dels folkloristes i romàntics del segle XIX. T'expliquem quin és l'origen real d'aquestes celebracions.
L'origen de la castanyada i el magosto
A Catalunya, Aragó i el sud de França (el que correspondria amb la regió històrica d'Occitània), se celebra l'anomenada castanyada. Una festivitat equivalent, en la qual les castanyes també són protagonistes, però coneguda com a magosto, magüestu o variacions similars se celebra a Galícia, Cantàbria, Astúries, Lleó, Zamora, Salamanca i Càceres. Fins i tot a les Canàries, encara que allà es diu la festa de "Los Finaos".
La idea és la mateixa: es mengen castanyes, acompanyades d'alguna beguda i algun altre dolç o fruit de l'època, mentre tota la família o grup es reuneix per rememorar els difunts.
No és estrany que això es fes a la tardor, perquè el dia s'escurça, arriba el fred, les collites es recullen i toca esperar a la renovació, preparar-se per a l'hivern: és una estació que fàcilment fa pensar en la mort.
Però, si ens centrem en les fonts existents, el cert és que la castanyada no la tenim documentada fins a finals del segle XVIII. Pel que sembla, la tradició era passar-se tota la vigília de Tots Sants tocant les campanes de l'església. Tot el poble es reunia llavors juntament amb els campaners, i junts anaven menjant els fruits del moment, castanyes i moniatos que els ajudessin a passar la nit.
És a dir: no hi ha res celta ni pagà ni preromà. I amb el Halloween passa el mateix.
Halloween té un origen 100% cristià
La paraula halloween prové de l'expressió anglesa All Hallows' Eve, és a dir, la vigília de Tots Sants. És exactament el mateix que la castanyada, però per al centre-nord d'Europa, i en especial les illes Britàniques. I la data de l'1 de novembre sembla remuntar-se als segles VIII (quan el papa Gregori III va fundar un oratori per a les relíquies de tots els sants, màrtirs i confessors un 1 de novembre, encara que la data està en disputa) o IX, quan les esglésies d'Irlanda i Northúmbria celebraven aquesta festa l'1 de novembre, o quan Alcuí de York va introduir aquest costum en l'imperi carolingi.
És a dir: estem davant d'una festa essencialment cristiana. Totes les tradicions, des de menjar castanyes fins a tallar, primer, naps, i després carbasses, i posar-los dins espelmes per il·luminar el camí als morts, totes aquestes tradicions sinistres, provenen del cristianisme.
Per què l'origen celta d'aquestes festes és un mite sense cap solidesa?
Per un motiu molt senzill: perquè els pobles preromans generalment no van deixar res escrit. Eren cultures de les quals en diem "prehistòriques" o "protohistòriques" perquè o no utilitzaven llenguatge escrit, o el que feien servir no sabem interpretar-lo.
Així que, quan llegeixis que aquesta o l'altra festa "és d'origen celta", agafa-ho amb pinces: la poca cosa que en sabem prové gairebé sempre de les mateixes fonts romanes, i és impossible tenir molts detalls sobre els seus presumptes rituals. Actualment, neopagans, wiccans i altres defensen ser els hereus d'aquestes tradicions, però són tradicions completament inventades, basades en gairebé cap evidència històrica real. La wicca, de fet, va néixer a mitjans del segle XX gairebé com un divertiment.
Per al cas concret del Samhain, podem agafar-nos a molt poca cosa, com per exemple el calendari gal Coligny del segle I aC on hi ha un mes anomenat samoni, o les fonts irlandeses, on efectivament ens parlen sobre el festival del Samhain... per primera vegada al segle IX.
Això no significa que no vingués d'abans, és clar, però considerant que Irlanda portava quatre o cinc segles cristianitzada en aquell moment, és difícil creure que els costums fossin d'origen pagà. Aquesta idea prové dels mitòlegs i folkloristes del segle XIX, que solien considerar el món rural com un món d'ignorants illetrats que, sense saber com ni per què, no retenien tradicions immortals dels seus avantpassats associant-les a les noves religions, com el cristianisme. Però és una idea sense cap fonament acadèmic.
The idea, for instance, that Medieval Europeans (post-Christianisation) were essentially still pagan derives in large part from a 19th-century historiography which regarded both Euro commoners and the tribes from colonial regions as essentially living, cultural fossils. pic.twitter.com/1b3B2LATPI
— Tristan S. Rapp (@Hieraaetus) October 30, 2023
Per tant, ja saps: no et deixis enganyar per mites celtes sense fonament: basant-nos en la documentació, l'origen de la castanyada, del Halloween, del magosto, etc., es troba a les celebracions cristianes de record dels difunts.