Ona Carbonell ha traslladat a la criança una part important de la disciplina que va marcar la seva carrera esportiva. L'exnedadora ha parlat en diverses ocasions de com intenta educar els seus fills també a través de l'alimentació, evitant reduir la seva dieta als sabors més fàcils o previsibles. "Mengen endívies, musclos i coliflor", ha explicat en descriure una forma de menjar a casa basada en oferir varietat des de petits i normalitzar aliments que molts nens rebutgen.
Per a Carbonell, la clau no està a imposar determinats plats, sinó a aconseguir que formin part de la rutina familiar. Els seus fills han crescut veient a taula verdures, peix, llegums i aliments amb sabors més intensos, de manera que no es converteixin en una cosa estranya quan apareixen al plat. Aquesta exposició repetida fa que productes com l'endívia o el musclo no siguin considerats excepcionals, sinó simplement una opció més dins del menjar diari.
No preparar sempre un menú diferent per als nens
Un dels errors més freqüents en moltes cases és assumir des del principi que els nens no acceptaran determinats aliments. Això porta a preparar-los plats diferents, normalment més simples, i a reduir a poc a poc la varietat de la seva dieta. L'enfocament de Carbonell va en la direcció contrària: presentar aliments diferents sense convertir cada àpat en una negociació i permetre que el gust es vagi formant amb el temps.
L'acceptació no té per què ser immediata. Un nen pot rebutjar un aliment diverses vegades abans d'acostumar-se al seu sabor o textura. Per això, els especialistes solen insistir que convé tornar a oferir-lo més endavant, sense càstigs ni pressió excessiva. La familiaritat també influeix: veure els adults menjar amb normalitat allò que se serveix facilita que els nens ho percebin com a part habitual de l'alimentació.
Menjar variat també s'aprèn a casa
L'experiència de Carbonell mostra a més la importància de l'exemple. Si els adults eliminen sistemàticament verdures, peix o determinats productes del seu propi plat, resulta més difícil demanar als petits que els acceptin. L'educació alimentària es construeix també per imitació, especialment durant els primers anys, quan els nens observen constantment els hàbits dels qui tenen al voltant.
Que els seus fills mengin endívies, musclos o coliflor no significa que mai rebutgin res ni que tots els àpats siguin perfectes. La idea és una altra: ampliar el repertori des de petits i evitar etiquetar determinats aliments com a "d'adults". Carbonell resumeix així una estratègia bastant senzilla: com més normal sigui trobar-se sabors diferents a casa, menys extraordinari resulta provar-los. I aquesta varietat pot acabar convertint-se en una eina útil per a tota la vida.