Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a nivell mundial, i cada vegada més investigacions apunten cap a factors que van més enllà de la dieta o el sedentarisme. L’Organització Mundial de la Salut ha advertit de la influència directa que exerceixen l’estrès crònic, les emocions negatives sostingudes i l’exposició a situacions de violència sobre la salut del sistema cardiovascular.
Durant anys, la prevenció cardiològica s'ha centrat en variables clàssiques com el colesterol, la hipertensió o el tabaquisme. No obstant això, l'evidència científica ha ampliat el focus cap a elements psicosocials que alteren de forma significativa la resposta fisiològica de l'organisme. L'estrès prolongat s'ha consolidat com un dels desencadenants més rellevants en aquest àmbit.
L'impacte de l'estrès
L'estrès crònic activa mecanismes biològics que afecten directament el funcionament cardiovascular. L'alliberament sostingut d'hormones com el cortisol i l'adrenalina incrementa la pressió arterial, afavoreix processos inflamatoris i altera l'equilibri metabòlic. A llarg termini, aquestes respostes poden contribuir al desenvolupament de patologies cardíaques. L'OMS i diverses investigacions clíniques subratllen que no es tracta d'episodis puntuals de tensió, sinó d'estats mantinguts en el temps. L'exposició continuada a ansietat, pressió laboral, incertesa o conflictes emocionals genera una sobrecàrrega que l'organisme no sempre pot compensar de forma eficaç.
A més, les emocions negatives persistents, com la depressió o l'ansietat, no només impacten en la salut mental. Nombrosos estudis han demostrat la seva associació amb un major risc d'esdeveniments cardiovasculars, incloent infarts o alteracions en la funció cardíaca.
Violència i salut cardiovascular
L'exposició a entorns de violència representa un altre factor de risc emergent. Situacions d'inseguretat, estrès traumàtic o tensió psicològica intensa desencadenen respostes fisiològiques similars a les de l'estrès crònic, però amb un component addicional d'impacte emocional. Aquestes dinàmiques poden accelerar processos perjudicials per al cor. La violència, en aquest context, no es limita a l'àmbit físic. La pressió psicològica, l'assetjament o els entorns altament hostils també generen efectes biològics rellevants. La literatura mèdica identifica aquests factors com a elements que incrementen la vulnerabilitat cardiovascular.
Així doncs, la creixent atenció sobre aquests determinants reflecteix un canvi en la comprensió de la salut cardíaca. Les malalties cardiovasculars no responen únicament a hàbits físics, sinó també a la interacció entre l'organisme i l'entorn emocional i social. La prevenció exigeix una mirada més àmplia que integri tant la salut mental com la gestió de l'estrès.