Barcelona és i serà sempre la casa de Dani Olmo. Va ser on va néixer i on va créixer, tot i que va estar pràcticament una dècada fora, ja que amb 16 anys va prendre la valenta decisió de deixar la Masia, a la recerca de més oportunitats per arribar al primer equip. I el temps va demostrar que va prendre la millor decisió possible, ja que es va acabar per convertir en una estrella mundial, guanyant títols a tots els països on va jugar, i consolidant-se en la selecció espanyola.
Va ser el màxim realitzador de l'Eurocopa que va guanyar ‘La Roja’, i això li va servir perquè el Barça el recuperés, pagant 55 milions d'euros al RB Leipzig. És una peça molt important en els plantejaments de Hans-Dieter Flick, i en els de Luis de la Fuente, on va tornar a ser decisiu per conquerir el Mundial. Però sempre guardarà un especial afecte a Croàcia, la que considera que és la seva segona casa, i on es va convertir en un home.
Va estar més d'un lustre residint a Zagreb, quan jugava per al Dinamo, l'equip més important del país, i on és una autèntica llegenda. I sempre que té l'oportunitat, aprofita per demostrar la seva lleialtat a l'equip que el va acollir des de tan jove, i on va poder disputar els seus primers partits en l'elit. Així ho va tornar a deixar clar en el seu pas per ‘The Players Tribune’, amb unes declaracions en les quals va evidenciar que guarda un gran record.
"El president del Dinamo Zagreb, Mirko Barišić, em va dir que em desenvoluparien, em posarien al primer equip, em donarien experiència en les competicions europees i, a més, que em farien el jugador més car de la història del club. El Dinamo és famós per portar jugadors joves i vendre'ls amb un guany als grans clubs d'Europa. Fins a aquell moment, la venda més gran havia estat la de Luka Modrić al Tottenham per 16 milions de lliures el 2008", va començar explicant.
"Sent un adolescent, escoltar que algú posa tanta confiança en tu, com per dir-te que eventualment podries ser més valuós que Modrić… bé, uau. Em va donar molt d'entusiasme. I tampoc em va costar gaire entusiasmar-me amb Croàcia com a país. És un lloc bonic i encara el considero la meva segona casa. A les vacances, quan tinc un temps lliure, tinc una opció: anar a Espanya, on hi ha la meva família, o anar a Zagreb… amb la meva altra família! Croàcia és un país fantàstic, però alhora encara és un país jove", va finalitzar.