El Barça es presentava al Metropolitano en una situació límit, amb la defensa en quadre i amb el lideratge en joc. És per això que en la prèvia es va donar per fet que Hansi Flick anava a forçar el retorn d'Eric Garcia, com el mateix entrenador va deixar entreveure en la roda de premsa de dissabte. La primera sorpresa, doncs, va ser veure com l'alemany alineava la mateixa línia defensiva dels partits contra l'Alabès i l'Aston Villa, amb Joao Cancelo i Brian Fariñas en els laterals i Cubarsí i Gerard Martín en l'eix. I el cert és que la defensa va naufragar en la primera mitja hora de partit, patint moltíssim en els laterals, amb Fariñas superat i amb un Cancelo desesperant, inoperatiu en atac i transparent en defensa.
En arribar al descans, doncs, semblava evident que alguna cosa calia tocar, i tots els ulls van tornar a apuntar a Eric Garcia. I no, el pla era un altre, i no entrava en cap travessa possible. L'aposta de Flick va ser situar en el lateral dret a Frenkie de Jong. El risc s'intuïa enorme.
De Jong en el lateral, la gran sorpresa de Flick
De Jong no havia jugat mai com a lateral dret, però Xavi Espart, un altre centrecampista de toc, sí que ho havia fet per la banda esquerra, i amb un resultat excels. El pla era aprofitar que l'Atlètic era més vertical per la dreta per augmentar les opcions de sortida amb la pilota amb De Jong, que a més podia formar una defensa de 3 centrals en fase ofensiva, augmentant el nombre d'efectius en el centre del camp. I no només això, ja que també hi va haver permutes de posicions en moments puntuals. Hi va haver jugades en les quals De Jong se n'anava clarament per endins, la qual cosa anava seguida d'un Fermín López que passava a ocupar el lateral, una capacitat camaleònica del Barça que va acabar per destrossar l'Atlètic de Madrid, incapaç de reaccionar a tantes variacions.
I no només això, ja que passats els minuts, Flick va continuar innovant, pel fet que li va donar minuts a Eric Garcia i a Christensen, per enfortir la defensa blaugrana, ja amb l'1-2 en el marcador, a la qual cosa va acabar afegint a Gavi com a mitjapunta, per oxigenar a Fermín López.
El Barça més madur
A més del cop a la pissarra de Flick, a l'Atlètic de Madrid també li va fer molt de mal la maduresa del Barça que ha après dels errors. En primer lloc, l'equip blaugrana no es va deixar portar per l'anada i tornada que va plantejar l'Atlètic a la primera meitat, un escenari que la temporada passada, en el partit de la Copa del Rei, es va transformar en un 4-0 històric. El Barça va calmar el ritme fins a capgirar la truita amb el gol de Fermín a la vora del descans.
I el segon canvi va arribar en el tram final, amb l'Atlètic jugant a la desesperada a la recerca de l'empat. Fa un o dos anys, ningú dubta que el Barça hauria anat a l'atac, per intentar aprofitar els espais per marcar l'1-3, un risc que en altres ocasions va acabar pagant molt car. Aquest diumenge, en canvi, el Barça es va defensar amb la pilota i fins i tot es va veure a Adeyemi anant-se'n al córner per deixar passar els segons. La maduresa és evident.