Miguel Saldaño ha explicat un d'aquests detalls dels quiròfans que passen desapercebuts per a gairebé tots els pacients: les cantonades solen ser arrodonides. No és una qüestió estètica ni de disseny modern. La raó principal està relacionada amb la higiene, perquè qualsevol racó difícil d'assolir pot convertir-se en un punt on s'acumulin pols, brutícia i microorganismes.
En una habitació convencional, la unió entre dues parets i el terra forma angles rectes on resulta més complicat netejar correctament. En un quiròfan, però, aquest petit problema adquireix molta més importància. Allà es necessita reduir al màxim la presència de contaminants i facilitar que cada superfície pugui netejar-se i desinfectar-se d'una manera ràpida, uniforme i repetible.
Les cantonades rectes compliquen la neteja
Quan una cantonada és molt tancada, les mopes, baietes i altres sistemes de neteja no sempre arriben perfectament fins al fons. També poden aparèixer juntes, petites esquerdes o zones on s'acumulen partícules. Per això els espais quirúrgics utilitzen solucions constructives que eliminen tants angles i discontinuïtats com sigui possible.
Les unions arrodonides entre parets i terra permeten passar els equips de neteja sense interrupcions i redueixen els punts difícils de desinfectar. El mateix principi explica per què en aquestes àrees es busquen superfícies llises, resistents, poc poroses i fàcils de rentar. No es tracta únicament que el quiròfan sembli net, sinó que pugui mantenir-se sota unes condicions higièniques molt estrictes.
Tot el disseny intenta reduir punts crítics
L'arquitectura d'un quiròfan està condicionada per la necessitat de controlar la contaminació. Per això també es presta atenció a portes, sostres, revestiments, sistemes de ventilació i materials. Com menys juntes, esquerdes, sortints o zones inaccessibles hi hagi, més senzill resulta aplicar correctament els protocols de neteja entre intervencions i en finalitzar cada jornada.
El detall de les cantonades resumeix perfectament aquesta filosofia. Una corba pot semblar insignificant, però elimina un dels llocs clàssics on es concentra la brutícia. En un entorn on una infecció pot tenir conseqüències greus, fins i tot decisions arquitectòniques petites adquireixen importància. Saldaño recorda així que la seguretat dins d'un quiròfan no depèn únicament del cirurgià, de l'instrumental o de l'esterilització. També comença en la forma de construir la pròpia habitació: parets fàcils de netejar, superfícies contínues i cantonades dissenyades perquè cap racó quedi fora del procés de desinfecció.