Miguel Ángel té 78 anys i comparteix pis perquè els seus ingressos no li permeten afrontar un habitatge pel seu compte. Segons va explicar, cobria 650 euros i la persona amb qui convivia percebia altres 450. Entre tots dos reunien 1.100 euros per pagar el lloguer i cobrir la resta de les seves necessitats. Compartir les despeses era la manera de mantenir un sostre amb un pressupost que deixava poc marge.
"Ja porto compartint pis fa sis anys", va explicar en una entrevista amb Radio Castellón. El seu testimoni situa el problema en un compte concret: el lloguer de l'habitatge havia arribat als 700 euros mensuals. Aquesta quantitat superava per si sola els 650 euros que ell cobrava, de manera que viure allà sense compartir el pagament resultava impossible amb aquells ingressos.
Un lloguer que absorbeix bona part dels ingressos
En aquest sentit, sumar dos ingressos tampoc resolia totes les dificultats. Prenent les quantitats que va relatar, després d'abonar els 700 euros del lloguer quedaven 400 per als dos. D'aquesta diferència encara havien de sortir els subministraments, l'alimentació i les altres despeses quotidianes. L'habitatge consumia prop del 64% dels diners conjunts abans d'atendre qualsevol altra necessitat de la llar.
El repartiment permetia afrontar una quantitat que cap podia assumir individualment, però seguia deixant uns comptes ajustats. El que mostren les seves xifres és la distància entre els ingressos disponibles i el cost de conservar l'habitatge: fins i tot ajuntant tots dos imports, el marge restant era reduït.
Compartir habitatge per poder seguir pagant
D'aquesta manera, la convivència responia a una necessitat econòmica sostinguda durant anys. Miguel Ángel va explicar que les pujades havien complicat el pagament i també va assenyalar que havia sol·licitat una ajuda per complementar els seus ingressos. La seva preocupació era aconseguir que els diners arribessin per mantenir la casa i atendre les despeses bàsiques. No va detallar una resolució que permeti confirmar quina prestació li havien concedit ni la seva quantia.
Així doncs, la seva història mostra el que suposa arribar a la jubilació amb uns ingressos insuficients per afrontar el lloguer en solitari. Compartir pis li permet repartir la despesa principal, encara que la suma segueix sent difícil de sostenir. Amb les quantitats que va descriure, qualsevol augment del rebut redueix directament els 400 euros restants. Aquesta és l'estretor d'uns comptes en què el sostre s'emporta la major part.