Martina Klein va començar a treballar com a model sent encara molt jove, però veure's convertida en una imatge pública no va ser una cosa que portés amb naturalitat des del principi. En una entrevista a Fake Night, recollida per 3Cat, va recordar l'enorme vergonya que va sentir la primera vegada que va descobrir la seva pròpia cara en un cartell publicitari prop del seu entorn habitual.
La reacció va ser gairebé immediata. Klein va demanar als seus amics que sortissin a la nit per retirar aquells pòsters propers a la seva escola perquè no volia que els seus companys descobrissin que estava treballant com a model. "Vaig demanar als meus amics que els despengessin durant la nit", va explicar en recordar una etapa en què l'exposició pública encara li resultava molt més incòmoda que emocionant.
Ser model no significava sentir-se còmoda sent observada
L'anècdota resulta especialment curiosa vista amb perspectiva. Klein va acabar construint una llarguíssima trajectòria en moda, publicitat i televisió, professions on precisament ser observada forma part de la feina. No obstant això, al principi existia una separació enorme entre aquella adolescent i la imatge que començava a aparèixer en campanyes.
També ajuda a entendre com van ser els seus inicis. La seva carrera no va explotar d'un dia per l'altre. Klein ha explicat posteriorment que va començar a treballar al voltant dels 16 anys i que el seu creixement professional va ser molt progressiu, amb petits anuncis i feines abans d'assolir campanyes molt més importants.
La fama va arribar molt després que la feina
Aquesta diferència entre treballar com a model i sentir-se famosa resulta clau. Per a ella, aparèixer en aquell cartell no era encara un símbol d'èxit, sinó una situació incòmoda que podia fer que tots els companys comencessin a mirar-la de manera diferent.
Amb els anys va passar exactament el contrari. El seu rostre va acabar formant part habitual de campanyes, revistes i televisió, i aquella vergonya inicial va quedar convertida en una anècdota de joventut. La història també desmunta una idea bastant estesa sobre els qui treballen davant d'una càmera. Tenir facilitat per posar no implica necessàriament gaudir de l'atenció fora de la feina.
Martina Klein podia desenvolupar-se davant d'un objectiu i, al mateix temps, voler desaparèixer quan veia la seva pròpia fotografia enganxada a prop del col·legi. Aquella primera campanya que havia de fer-la sentir orgullosa va acabar provocant-li just el contrari: prou vergonya com per organitzar amb els seus amics una petita operació nocturna destinada a esborrar la seva flamant fama del barri.