Marta, psicòloga: "Les persones amb ansietat donen voltes al que han fet, dit i al que pot passar"

L'ansietat no sempre es reconeix per una crisi, respiració accelerada o la sensació de por intensa. Sovint apareix d'una forma molt més silenciosa: una persona repassa durant hores una conversa, tem haver molestat algú o imagina conseqüències negatives que encara no han ocorregut. Com explica la psicòloga Marta, la seva ment roman atrapada entre el que va fer, el que va dir i allò que podria passar, fins i tot quan no existeix cap prova objectiva que alguna cosa vagi realment malament en aquell moment concret.

Qui viu així pot semblar simplement prudent, perfeccionista o molt responsable. No obstant això, darrere d'aquesta necessitat de revisar cada detall sol existir un estat d'alerta constant. La persona analitza missatges, gestos i silencis buscant senyals que alguna cosa va sortir malament. Fins i tot després de rebre tranquil·litat, pot tornar a plantejar-se els mateixos dubtes perquè la sensació d'amenaça no desapareix fàcilment.

La ment intenta anticipar-ho tot

Un altre tret freqüent és la dificultat per romandre en el present. Mentre està treballant, descansant o parlant amb algú, una part de la seva atenció continua resolent escenaris imaginaris. Pensa què respondrà si sorgeix un problema, com evitarà equivocar-se o què farà si ocorre allò que tem. Aquesta anticipació pot provocar cansament mental, problemes de concentració i irritabilitat durant el dia.

El cos també pot mostrar el que la persona intenta ocultar. Dormir pitjor, sentir tensió muscular, molèsties digestives, palpitacions o una inquietud difícil d'explicar són manifestacions habituals. No totes apareixen alhora ni signifiquen necessàriament que existeixi un trastorn, però poden convertir-se en un senyal rellevant quan es repeteixen, resulten intenses i comencen a interferir en la vida quotidiana.

No sempre es nota des de fora

Moltes persones amb ansietat continuen complint amb totes les seves obligacions. Arriben puntuals, treballen, somriuen i mantenen converses normals, encara que internament estiguin esgotades. També poden demanar perdó amb freqüència, necessitar confirmació constant, evitar decisions o preparar excessivament situacions senzilles. Des de fora semblen organitzades; per dins senten que qualsevol petit error podria tenir conseqüències desproporcionades.

Sentir preocupació ocasional forma part de la vida i no permet diagnosticar ansietat per si sol. La diferència apareix quan els pensaments resulten persistents, difícils de controlar i limiten el descans, les relacions o les activitats habituals. En aquests casos, buscar ajuda professional permet comprendre què està ocorrent i aprendre eines adequades. L'ansietat no sempre crida: moltes vegades s'amaga darrere d'algú que pensa massa per sentir-se segur.