Discutir amb un fill no significa automàticament que hi hagi una mala relació. El psicòleg clínic Mark Dangerfield ha insistit en una idea que pot resultar especialment alliberadora per a molts pares: les relacions familiars sanes també inclouen enfadaments, desacords i moments en què ningú sap gestionar bé el que està sentint. El veritablement important arriba després.
En una entrevista amb El País, Dangerfield explicava que una bona relació amb els fills no és aquella en què mai apareix el conflicte, sinó aquella que sap reparar-lo. Dit d'una altra manera, el problema no està únicament a aixecar la veu o acabar una conversa enfadats, sinó a deixar que aquesta ruptura s'enquisti sense tornar-hi.
Demanar perdó també educa
La reparació pot adoptar formes molt senzilles. Tornar a parlar quan tots estan més tranquils, reconèixer que una reacció va ser excessiva o dir "abans no t'he escoltat bé" pot tenir més valor que intentar mantenir una relació aparentment perfecta en què mai hi ha fricció.
Dangerfield treballa des de la perspectiva de la mentalització, que posa molt èmfasi a intentar comprendre què pensa i sent l'altra persona, fins i tot quan el seu comportament resulta difícil. En l'adolescència això cobra encara més importància perquè pares i fills poden interpretar una mateixa situació de maneres completament oposades.
Els pares no necessiten fer-ho tot bé
Un dels errors més habituals és pensar que una bona criança exigeix respondre sempre correctament. Això pot generar una pressió enorme. Els pares també arriben cansats, perden la paciència o diuen coses de les quals després es penedeixen. La diferència està en el que fan quan se n'adonen. Tornar, reconèixer el que ha passat i reconstruir el vincle transmet al fill una cosa important: una relació pot suportar un conflicte sense trencar-se.
Això també ensenya una habilitat que després servirà fora de casa. Les amistats, les parelles o les relacions laborals tampoc funcionen sense desacords. Aprendre que després d'una discussió es pot parlar, responsabilitzar-se i reparar forma part d'una educació emocional molt més realista. Dangerfield no proposa evitar els conflictes a tota costa. Proposa no convertir-los en ferides permanents. Discutir pot ser inevitable. El veritablement perillós és actuar com si després no hi hagués res a arreglar.