María assegura que té deu propietats, però rebutja que aquesta xifra descrigui una vida de comoditats. Durant la seva intervenció a En boca de todos, el programa de Cuatro presentat per Nacho Abad, va respondre a les crítiques reivindicant els anys que ha dedicat a la feina i a l'estalvi. "Soc una desgraciada treballadora", va afirmar. La seva explicació gira al voltant d'una idea: considera que el seu patrimoni és el resultat de sacrificis que també han marcat la seva vida familiar.
En aquest sentit, va explicar que és vídua i que va haver de continuar treballant perquè la pensió no li arribava per cobrir les seves necessitats. Tirar endavant els seus fills i proporcionar-los estabilitat van ser, segons va explicar, les seves principals preocupacions. També volia deixar-los una protecció per al futur si a ella li passava alguna cosa. Des d'aquesta experiència personal, defensa que reunir propietats no significa necessàriament haver deixat enrere les obligacions econòmiques ni les responsabilitats familiars.
Deu propietats repartides entre fills i familiars
En detallar la seva situació, María va introduir un matís important sobre aquestes deu vivendes. Va explicar que n'havia repartit tres entre els seus fills i que les altres set estaven compartides amb familiars, incloses propietats procedents d'herències. A més, va assenyalar que mantenia quatre préstecs vinculats als immobles. Per tant, el seu relat descriu un patrimoni familiar amb diferents participacions i deutes pendents, sense que se li pugui atribuir a ella la titularitat exclusiva de totes les vivendes.
D'aquesta manera, la propietària intenta explicar què hi ha darrere del número que va protagonitzar la seva intervenció. Per a ella, parlar únicament de deu pisos deixa fora com es van obtenir, amb qui es comparteixen i quins pagaments continuen associats a ells. La combinació d'estalvi, herències i finançament ocupa un lloc central en la seva defensa. La seva resposta a les crítiques consisteix precisament a situar aquestes circumstàncies al costat del valor que representen els immobles.
Assegura que ha renunciat a viatges i restaurants
Així, María va recórrer als seus hàbits quotidians per descriure la seva forma d'administrar els diners. Va assegurar que amb prou feines havia viatjat, que només havia estat una vegada a Madrid i que no freqüentava restaurants. També va explicar que aprofita els descomptes quan compra al supermercat. Són els exemples que va triar per sostenir que ha prioritzat guardar diners i atendre les necessitats familiars enfront de l'oci i les despeses personals.
Així doncs, la seva defensa es recolza en com interpreta la seva pròpia trajectòria. María presenta els habitatges com una forma de conservar l'estalviat i donar seguretat als seus fills, mentre manté préstecs pendents. La frase amb què va respondre resumeix aquesta percepció: es reconeix, abans de tot, en la feina feta durant anys i en les renúncies que assegura haver assumit per construir aquest patrimoni.