Marc Giró va créixer en una casa on els llibres no eren un entreteniment ocasional, sinó una part central de la vida familiar. Tant, que ha resumit aquell ambient amb una imatge molt concreta: "Ningú ens feia el sopar perquè els meus pares estaven llegint". El presentador va recordar la seva infància durant una edició especial de La Ventana per Sant Jordi, explicant que en la seva família llegir era pràcticament una obligació quotidiana.
No obstant això, aquella educació literària no sempre va ser fàcil per a ell. Giró ha explicat que tenia dislèxia i que precisament per això llegir li exigia més esforç que a altres persones. Mentre a casa es valoraven moltíssim els llibres, ell havia d'enfrontar-se a una activitat que durant anys li va resultar lenta i frustrant. La pressió familiar va acabar formant part de la seva relació inicial amb la lectura.
A casa seva estava mal vist no llegir
La lectura tenia tanta importància que Giró recorda haver crescut amb la sensació que no fer-ho estava mal vist. Els seus pares convertien els llibres en una activitat tan natural com menjar o descansar, i això va fer que la seva infància estigués envoltada constantment de literatura, encara que ell trigara a descobrir el plaer de llegir per iniciativa pròpia.
El canvi va arribar durant unes vacances en un càmping. Allí es va trobar amb Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, i aquella lectura va modificar la seva percepció. Per primera vegada va entendre què trobaven els seus pares en els llibres i va descobrir que llegir podia deixar de ser simplement una exigència familiar per a convertir-se en una experiència personal.
De l'obligació familiar a dirigir un club de lectura
Amb els anys, aquella relació complicada va acabar fent un gir complet. Giró no només es va convertir en lector habitual, sinó que actualment dirigeix un club de lectura, majoritàriament format per dones, on conversa sobre literatura, feminisme i altres qüestions socials. L'activitat que durant la seva infància va estar associada a l'obligació va acabar ocupant voluntàriament una part important de la seva vida adulta.
L'anècdota del sopar explica així molt més que un costum familiar. Giró va créixer veient els seus pares completament absorbits pels llibres i va trigar anys a comprendre aquella passió. El que de nen podia resultar-li incomprensible va acabar convertint-se en una herència cultural molt concreta: llegir, discutir el que s'ha llegit i entendre la literatura com una part habitual de la vida quotidiana.