Marc Bové va deixar el seu habitatge del centre de Tarragona i es va instal·lar temporalment en un estudi de 27 metres quadrats per reduir despeses i poder continuar invertint. També va vendre l'Audi A5 que tenia finançat. "La gent es pensava que se m'havia anat l'olla", va recordar al podcast Llibertat Immobiliària, quan el va presentar com a propietari de 17 pisos.
En aquest sentit, el canvi d'habitatge responia a un problema concret: els seus deutes li impedien aconseguir una altra hipoteca. En una entrevista anterior va explicar que cobrava uns 3.000 euros mensuals, però acumulava dues hipoteques, préstecs personals i les quotes del cotxe. Havia trobat un habitatge per invertir, havia lliurat un senyal i necessitava finançament per completar la compra. Vuit bancs van rebutjar la seva sol·licitud.
Un estudi amb el llit al costat de la cuina
La solució que va triar va afectar directament la seva comoditat. Primer va passar un temps a casa dels seus pares i després va trobar aquell apartament, pel qual pagava 500 euros al mes. Al podcast Nice to Fit You va descriure un únic ambient, amb el llit enganxat a la nevera i a la cuina. També va recordar que durant els mesos que va viure allà va haver de bregar pràcticament diàriament amb paneroles.
D'aquesta manera, mantenir el seu anterior nivell de vida va deixar de ser la prioritat. Va substituir el seu cotxe per un altre antic, sense aire condicionat, i va concentrar els seus esforços a reduir les obligacions que dificultaven el finançament. El contrast explica la reacció que ell mateix descriu: tenia un sou estable i un habitatge còmode, però va acceptar empitjorar temporalment les seves condicions per intentar tancar una compra que encara estava pendent.
De la retallada de despeses al creixement del seu patrimoni
Després arribaria l'expansió de la seva cartera. Va explicar que va utilitzar finançament hipotecari per adquirir més habitatges i que va ampliar una hipoteca en 50.000 euros per continuar comprant. El seu plantejament consistia a aprofitar el patrimoni acumulat i buscar immobles els lloguers dels quals permetessin atendre les quotes. En aquella etapa, explicava que gestionava habitatges complets, en lloc de dividir la seva explotació per habitacions.
Així doncs, els 27 metres formen part d'una decisió que Bové explica com un pas previ al seu creixement immobiliari. L'estudi resumeix el cost quotidià d'aquella aposta: menys espai, menys comoditat i una reducció deliberada de despeses mentre intentava canviar la seva situació econòmica.