"Aquesta setmana m'he preguntat per què hi ha tanta gent a Catalunya que parla tan malament de la cultura catalana o dels catalans, en general", planteja Luciana Cassinelli, una reconeguda pastissera que actualment viu a Barcelona. La jove es va mudar a la capital catalana ara ja fa 3 o 4 anys i ha decidit explicar la seva perspectiva sobre el català perquè, segons exposa, li fa "ràbia". "Si estic aquí penso que m’he d'adaptar una mica a aquesta cultura que m’està acollint", assegura, en un context com l'actual, amb reiterades i constants denúncies de catalanofòbia.
"M’he esforçat a aprendre català, he fet els cursos que l’Ajuntament t’ofereix gratuïtament, he fet l’1, el 2 i el 3, i superbé", explica Cassinelli, que defensa que si ha vingut a viure a Catalunya, li toca adaptar-se a la cultura d'aquí. "M'estan acollint, no em diuen "vine, queda't aquí per favor". Ningú m’està demanant que em quedi, però si jo escullo viure aquí, llavors he de respectar una mica els costums i la cultura d’aquesta ciutat", insisteix.
Cassinelli diu que, en el seu cas, potser se li ha fet "més fàcil" aprendre el català perquè la seva parella és d'aquí, "i, òbviament, sentia molt més el català que moltes persones que venen". "Tanmateix, crec que s’ha de demostrar respecte i culturitzar-se de tot el que passa aquí. Però últimament em passa que en molts llocs, la gent del meu voltant, òbviament estrangers o persones de fora d’aquí, parlen molt malament de Catalunya i jo em vaig encenent per dins", explica. En aquest sentit, assenyala que "el problema és que molta gent ve de fora i jo no t’estic demanant que l’aprenguis i el parlis, etc., et dic que l’entenguis, mínim". "No pots venir i queixar-te de com parlen unes persones en una ciutat que és la seva ciutat", afegeix.
Segons la pastissera, qui critica "obertament" Catalunya acostuma a fer servir afirmacions com que "els catalans són molt tancats, els catalans no volen parlar castellà, si no parles català es molesten i et diuen que ells no t’entenen". Però ella defensa que no és cert: "No, no és així, a mi personalment mai m’ha passat una d’aquestes situacions, no. Que pot haver estat l’experiència personal d’algú? Sí, com a tot arreu hi ha males experiències".
@luciana.cassinelli Respeto es lo mínimo cuando vives en otro lugar. Yo aprendí a querer la cultura catalana y el catalán, y me ha hecho sentir más en casa 💙❤️💛 Si no te gusta, siempre puedes elegir otra ciudad 😅 Ustedes qué piensan? Hay que integrarse o no? #Barcelona #Cataluña #Catalan #cultura #idiomas ♬ sonido original - Luciana Cassinelli
L'experiència de Luciana Cassinelli amb les crítiques contra el català
Cassinelli exposa que últimament, en diferents esdeveniments als quals ha assistit amb gent estrangera, ha sentit comentaris despectius cap a Catalunya i el català. "El primer cop no he dit res, em sentia una mica tallada de donar la meva opinió, perquè tampoc soc d’aquí. La següent vegada també, a la següent també, però després ja una em va tocar el nervi". "Era una persona que jo no coneixia, amic d’un amic, que deia que “aquí tot és política, que tots són molt tancats” i jo em vaig molestar", reconeix. La pastissera assegura que, sempre que pot, evita el conflicte i no s'atreveix a opinar per evitar discussions. "Però aquí no vaig callar i vaig dir-li que si estàs en una ciutat que t’ha acollit, el mínim que pots fer és aprendre una mica de la seva cultura, o com a mínim entendre-la. Entendre el català, no t’estic demanant ni que el parlis".
La resposta de l'altra persona, detalla, va ser negativa: "Aquí ningú m’ha acollit: no m’han ofert cap feina ni m’han demanat que vingui". Però Cassinelli va deixar-li clar que "això no significa acollir, tu has triat viure aquí, si no ves a Madrid, a Sevilla o a una ciutat on no parlin una altra llengua. Però si estàs a Barcelona respecta la cultura local". "Li vaig dir molt educadament, però com estava amb amics, aquests van intervenir i van canviar de tema", exposa.
Davant d'aquesta situació, la jove peruana reflexiona i conclou que "si vas a viure en una altra ciutat o a un altre país, t’adaptes a la cultura que hi ha". "Aprendre un altre idioma no et resta, et suma i el català no és difícil. Sento que m’ha obert portes, m’ha fet sentir més a casa. Si estic en un lloc on parlen català i és l’idioma, òbviament senta bé que tu també en formis part. La gent que viu aquí, si parles català, ho valora. I em sorprèn que hi hagi gent que ho vegi com una imposició, quan realment és una oportunitat. És respecte i convivència davant d’una cultura que no és la teva i que tu has decidit escollir com a casa", assegura.