El que ha ocorregut en una urbanització d'alt nivell a Estepona ha deixat molts propietaris amb la boca oberta. Un veí, que actuava com a president i administrador, va aconseguir aprovar-se un sou de 86.000 euros anuals gràcies a la delegació de vots de diversos propietaris que no viuen a la comunitat de forma habitual. Aquests veïns absents li van cedir el seu vot, i amb aquesta majoria va aconseguir aprovar una retribució que, per si fos poc, pagaven tots menys ell.

La Llei de Propietat Horitzontal no fixa límits salarials per a l'administrador ni prohibeix que un propietari exerceixi aquest càrrec remunerat. Tampoc impedeix que els veïns deleguin el seu vot en qui vulguin. I aquí hi ha el problema, ja que el sistema permet que algú concentri poder suficient com per aprovar decisions que li beneficien directament, fins i tot si són descaradament desproporcionades.

Un sou aprovat a base de vots delegats

En aquest cas, el president va utilitzar els vots de propietaris que viuen fora i que, per comoditat, li havien delegat la seva representació. Amb aquesta majoria va aprovar un sou de 86.000 euros, una xifra completament fora de mercat per a l'administració d'una comunitat residencial. A més, es va aprovar a si mateix l'exempció del pagament de la quota comunitària, la qual cosa va incrementar encara més la càrrega econòmica sobre la resta de veïns i els seus guanys.

Els propietaris afectats van denunciar la situació en considerar que es tractava d'un abús de poder i una decisió contrària a l'interès de la comunitat. Tanmateix, la normativa actual permet que aquestes decisions s'aprovin si s'assoleixen les majories necessàries, encara que el beneficiat sigui qui dirigeix la votació i ho faci de mala fe.

Un buit legal que deixa els veïns desprotegits

El cas ha reobert el debat sobre la necessitat de reformar la Llei de Propietat Horitzontal per evitar que un president pugui aprofitar vots delegats per aprovar-se sostres desproporcionats.

Encara que els tribunals poden anul·lar acords abusius, el procés és lent, costós i deixa els propietaris en una situació d'indefensió. Una història que demostra que, en algunes comunitats, el veritable problema no són els veïns conflictius sinó els que manegen el poder sense control i que busquen el seu benefici a costa del treball dels altres.