Leo Messi ha parlat moltes vegades de la importància que va tenir el seu pare durant els primers anys de la seva carrera. Jorge Messi no va ser únicament qui el va acompanyar en entrenaments, viatges i decisions esportives, sinó també una de les persones l'opinió de les quals més pes tenia sobre ell. Per a un nen extremadament competitiu, la seva aprovació va acabar convertint-se en una referència constant.
"Vaig ser el meu crític número u, per això sempre necessitava la seva aprovació", ha reconegut Messi en explicar com vivia els seus primers partits. Fins i tot quan marcava o jugava bé, trobava algun detall que podia haver fet millor. Aquesta exigència interna feia que després busqués la mirada del seu pare per saber si realment havia complert amb allò que esperava de si mateix.
El seu pare era molt més que un acompanyant
Jorge va estar present des que Leo va començar a destacar a Rosario. El portava a entrenar, seguia els seus partits i participava en les decisions que van acabar portant la família fins a Barcelona. Quan va aparèixer la possibilitat de creuar l'Atlàntic per entrar al Barça, aquella figura paterna es va convertir també en protecció davant d'un canvi enorme.
Messi era reservat i poc donat a exterioritzar emocions, però necessitava referències properes per sentir-se segur. El seu pare representava precisament això. Una felicitació podia confirmar que anava per bon camí; una correcció tenia prou pes com per quedar-se donant voltes al seu cap. No necessitava grans discursos, sinó saber que Jorge havia vist el mateix partit que ell.
L'autoexigència va néixer molt abans de l'elit
Aquesta relació ajuda a explicar una característica que va acompanyar Messi durant tota la seva carrera. Mai va semblar conformar-se amb l'aconseguit. Després de partits extraordinaris podia recordar una ocasió fallada, un control defectuós o una decisió que hauria pres d'una altra manera. El rival més exigent estava dins del seu propi cap molt abans d'arribar al futbol professional.
Amb els anys, va aprendre a conviure amb aquesta pressió i a confiar més en les seves pròpies sensacions, però la figura del seu pare mai va desaparèixer. Jorge va passar d'acompanyar-lo com a nen a gestionar bona part del seu entorn professional, mantenint un vincle construït abans dels contractes, els títols i la fama. Messi buscava la seva aprovació perquè era l'opinió d'algú que el coneixia quan encara no hi havia res a demostrar al món. Aquesta mirada familiar va acabar funcionant com un punt de referència davant de milions d'opinions externes i com un dels suports que li van permetre sostenir una exigència extraordinària durant dècades.