Laura Escanes ha parlat amb molta naturalitat sobre com va viure la separació dels seus pares quan era petita i sobre una sensació que ara reconeix amb certa distància: li feia vergonya que estiguessin separats. La creadora de contingut ha explicat que durant anys va percebre la seva situació familiar com una cosa diferent del que veia al seu voltant, i que aquesta diferència li pesava més del que llavors sabia expressar.
"Em feia vergonya que estiguessin separats", ha reconegut Escanes en recordar aquella etapa. No perquè hagués deixat de sentir-se estimada, sinó perquè de nena interpretava la separació dels seus pares des dels codis del seu entorn. En una edat en què encaixar té tanta importància, qualsevol element que faci sentir diferent pot convertir-se en una font d'inseguretat.
Quan ser diferent pesa més del que sembla
L'experiència de Laura Escanes reflecteix una cosa habitual en molts nens els pares dels quals se separen. Encara que per als adults una ruptura pugui gestionar-se amb normalitat, per a un menor també pot significar reorganitzar rutines, repartir el temps entre dues cases o explicar a altres una realitat familiar diferent.
En el seu cas, la vergonya tenia molt a veure amb aquesta sensació de no respondre al model de família que ella considerava normal. Amb els anys, però, la perspectiva canvia. El que de petita podia viure com una cosa incòmoda acaba entenent-se com una circumstància familiar més, sense que determini necessàriament la qualitat del vincle amb els pares.
D'adulta ha pogut reinterpretar aquella etapa
Escanes ha parlat en diferents ocasions sobre com la maternitat i el pas del temps li han fet revisar molts records de la seva pròpia infància. Convertir-se en mare també obliga a mirar d'una altra manera les decisions que van prendre els propis pares i a entendre que la vida familiar rares vegades respon a una estructura perfecta. Aquella vergonya que va passar en la seva etapa infantil, vista des de l'edat adulta, adquireix així un altre significat. Ja no es tracta tant de la separació en si com de com una nena processa una cosa que no comprèn del tot i que sent que la distingeix dels seus companys.
L'experiència serveix per recordar que els nens no sempre expressen directament el que els preocupa. A vegades ho converteixen en silenci, incomoditat o vergonya. I precisament per això, explicar els canvis familiars de forma clara i fer-los sentir que la seva realitat no té res d'estrany pot resultar especialment important.