Lamine Yamal també ha parlat de la seva àvia, qui va ser la primera a sacrificar-se per la seva família, arriscant la seva vida per arribar a Espanya des del Marroc. En una conversa personal i emotiva amb José Ramón de la Morena al podcast ‘Resonancia de Corazón’, va explicar que ella va ser clau perquè després la resta de la família es pogués instal·lar, i tenir una vida millor. Però no va ser gens senzill al principi de tot.
“La meva àvia va arribar sola a Espanya des del Marroc, colant-se en un autobús. Va ser la primera a arribar. Va començar a treballar perquè el meu pare pogués venir. La meva mare va venir amb la meva àvia des de Guinea. Els meus pares es van conèixer a Barcelona i vam començar a viure en una residència de més pares joves. Jo vaig créixer allà, era com un menjador on ens donaven menjar a tots. Després sempre hem viscut en alguna habitació que deixaven amics, fins que es van separar els meus pares”, recordava el futbolista del Barça.
També va afirmar que la seva major felicitat no està en els títols, ni en la fama o en els diners que guanya. Del que se sent més orgullós és de poder haver ajudat a tots els seus éssers estimats a tenir una vida més tranquil·la i sense preocupacions, amb tots els luxes que algun dia van arribar a somiar. En especial, perquè el seu germà petit, Keyne, qui ja és un fenomen a les xarxes socials, no hagi de passar pel mateix que ell, i pugui gaudir d'una infància molt feliç.
“Venía d'estar en un pis on la cuina i l'habitació estaven al mateix lloc. Veig la meva mare feliç, que el meu germà pot tenir la infància que jo hagués volgut, que el meu pare està tranquil a casa seva, que la meva àvia també. La meva mare és la meva reina, és el que més estimo. És tot el que un nen pot demanar”, va afirmar. Però també hi ha hagut moments complicats en la seva vida recent, com la vegada que el seu pare va haver de ser ingressat, després que fos apunyalat en un bar.
"Estava al cotxe, venia de comprar roba. Estava amb el meu cosí. Em truca la meva cosina i m'ho explica. Em comencen a arribar trucades i en aquell moment jo era un nen. El primer que faig és baixar-me del cotxe i intento anar a l'estació de tren per anar a Mataró, però jo allà ja era futbolista. Sabia que el meu pare estava malament, perquè l'havien apunyalat. Volia anar a Mataró i veure les coses. El meu cosí no em va deixar pujar al tren. Em van tancar a casa, intentava sortir i no em deixaven. Van ser moments durs. L'endemà tenia entrenament i hi vaig anar. Veia que no podia fer res. El vaig trucar i em va dir que estigués tranquil i no em preocupés. El vaig anar a veure a l'hospital l'endemà al matí i després tot es va tranquil·litzar", va recordar Lamine. Per sort, mai més ha hagut de passar per un episodi similar, i es pot concentrar únicament a donar el 100% en el terreny de joc, on és una de les grans figures del Barça i de la selecció espanyola.