Lamine Yamal ha explicat que la pressió del futbol li sembla petita quan recorda el que van viure els seus pares per tirar endavant la família. El jugador del Barça va créixer a Rocafonda, un barri humil de Mataró, i coneix des de nen el valor de l'esforç. El seu èxit actual no li fa oblidar les dificultats econòmiques que van marcar els seus primers anys.
"El meu pare va haver de buscar-se la vida, anar a agafar coses al carrer per poder portar menjar a casa", va recordar. També va assenyalar que la seva mare el va tenir amb 16 anys. Per a Lamine, aquestes circumstàncies representen la veritable pressió: intentar alimentar una família sense prou recursos, no jugar un partit decisiu davant de milions de persones.
La família va convertir les dificultats en motivació
Mounir Nasraoui va haver d'acceptar feines i buscar oportunitats perquè a casa no faltés menjar. Sheila Ebana, per la seva banda, va assumir la maternitat sent adolescent i va treballar per sostenir el seu fill. Lamine va créixer veient sacrificis que llavors potser no comprenia, però que ara utilitza per valorar cada pas de la seva carrera.
El futbolista ha explicat que a les nits mira fotografies dels seus pares, la seva àvia, els seus amics i les persones que el van acompanyar abans d'arribar a l'elit. Després se les envia i comparteix records amb ells. Aquest exercici li permet connectar amb els seus orígens i recordar que la seva responsabilitat consisteix a aprofitar l'oportunitat que la seva família va construir.
El futbol mai serà la pressió més difícil
Lamine entén que ha de rendir, suportar crítiques i respondre a unes expectatives, però rebutja presentar aquesta situació com un patiment comparable al dels seus pares. Mentre ells van haver de preocupar-se per portar menjar a casa, ell només ha d'entrenar, competir i fer feliços els aficionats. Aquesta comparació explica la naturalitat amb què afronta escenaris que intimidarien altres jugadors.
La seva història no és únicament la d'un talent extraordinari que va sortir de Rocafonda. També és la d'una família que va sobreviure mitjançant esforç, renúncies i suport col·lectiu. El pare que recollia coses al carrer, la mare que el va tenir sent adolescent i l'àvia que va ajudar a criar-lo formen part de cada triomf. Lamine sap que cap xifra ni reconeixement podrà esborrar aquell passat. Per això converteix la memòria en combustible: quan sent cansament o pressió, pensa en el que van fer per ell i entén que rendir-se mai pot ser una opció.