Lamine Yamal i la seva infància: "Amb el poc que teníem, quan venien les festes, érem molt feliços"

Lamine Yamal recorda les festes de la seva infància per la il·lusió amb què les vivia al costat de la seva mare, Sheila Ebana. "Amb el poc que teníem, quan venien les festes, érem molt feliços", va explicar en el documental 304, dirigit per Xavi Torres. El futbolista va evocar aquells anys en parlar de la feina de la seva mare i d'un regal que conserva un significat especial en la seva memòria: una PlayStation.

En aquest sentit, el record de la consola està unit a la feina de Sheila a McDonald's i a l'esforç que feia per cuidar d'ell. Lamine relaciona aquella felicitat amb el que la seva mare aconseguia oferir-li malgrat les limitacions econòmiques. El regal representa una cosa que desitjava i que va poder gaudir gràcies a ella. En explicar-ho, el jugador destaca una dedicació que ara comprèn des d'una posició molt diferent.

La feina de la seva mare marcava la rutina familiar

El relat inclou una escena quotidiana que permet entendre com organitzaven els seus dies. Segons va explicar, quan la Sheila arribava a casa parlava amb ell, preparava el menjar i després tornava a marxar a treballar. Aquesta successió de tasques resumeix el temps que intentava dedicar-li entre les seves obligacions laborals. El futbolista la identifica com un dels seus referents i manté l'agraïment per aquell acompanyament durant els seus primers anys.

491450415 18382622491190550 3007182272068665791 n
491450415 18382622491190550 3007182272068665791 n

D'aquesta manera, les festes apareixen com un moment d'alegria dins d'una rutina condicionada per la feina. La falta de recursos i la felicitat formen part del mateix record, sense que una esborri l'altra. Per a Lamine, poder gaudir d'aquell regal té un valor lligat a les circumstàncies en què va arribar. La consola ocupa un lloc en la seva memòria perquè darrere hi havia l'esforç de la seva mare.

Un agraïment que va més enllà dels regals

El jugador també va explicar que el que pugui donar-li ara a la Sheila no serà equivalent al que va rebre d'ella llavors. La seva reflexió es refereix a una etapa en què depenia de les cures familiars i començava a construir el seu camí. Les converses, el menjar preparat i la presència de la seva mare formen part d'aquesta ajuda que reconeix quan torna sobre la seva infància.

Així doncs, la PlayStation permet explicar una història que va més enllà d'una compra. Lamine recorda qui la va fer possible i com es vivien les celebracions a casa. Des del seu present com a futbolista, conserva la gratitud cap a una mare que combinava feina i cures. Aquelles festes continuen sent importants per la felicitat que compartien i per l'esforç familiar que ara reconeix en explicar-les.