Lamine Yamal ha parlat amb emoció d'una infància marcada per l'esforç de la seva mare i per una felicitat que no depenia dels diners. En el documental Revolució 304, el jugador del Barça recorda que Sheila Ebana treballava en un McDonald’s i que, encara que a casa tenien poc, les festes es vivien amb il·lusió. Un dels seus records més especials és la PlayStation que ella va aconseguir comprar-li.
El futbolista reconeix que cap regal podrà compensar tot el que va rebre llavors. No es refereix únicament a objectes, sinó al temps, el sacrifici i l'estabilitat que la seva mare va intentar oferir-li mentre treballava. Quan arribava a casa, parlava amb ell, preparava el menjar i tornava a marxar. Aquella rutina va convertir Sheila en una de les seves principals referències.
Una mare que va sostenir el seu somni des de l'inici
Abans que Lamine es convertís en una estrella, la seva vida transcorria entre Granollers, Rocafonda, el col·legi i els entrenaments. Sheila va decidir romandre prop del seu fill i treballar perquè pogués continuar creixent com a futbolista. Quan jugava a La Torreta, encara ningú podia assegurar que acabaria arribant a l'elit, però ella va mantenir l'esforç quotidià.
El gran canvi va arribar quan Lamine va entrar a La Masia amb dotze anys. Separar-se de casa a aquesta edat exigia maduresa, però també una xarxa familiar capaç d'acompanyar-lo. La seva mare va continuar sent un suport constant malgrat la distància. Per al jugador, aquella presència explica que mai hagi oblidat d'on ve ni el valor de les coses senzilles.
La felicitat no depenia de tenir molt
La seva reflexió trenca amb la idea que una infància feliç necessita abundància. Lamine recorda una casa modesta, celebracions senzilles i petits regals que adquirien un valor enorme perquè darrere hi havia esforç. La PlayStation no era solament una consola: representava les hores de treball d'una mare que intentava fer feliç al seu fill amb els recursos disponibles.
Avui pot oferir-li una vida molt diferent, però sent que el deute emocional és impossible de retornar. “Tot el que li doni no podrà ser el mateix que el que em va donar ella”, admet. El seu èxit ha canviat la situació econòmica de la família, no el significat d'aquells anys. Abans dels grans estadis va existir un nen feliç amb poc i una mare que treballava, cuinava i tornava cada dia per sostenir el seu futur. Aquest record continua acompanyant-lo en cada èxit.