Lamine Yamal sempre ha presumit dels seus humils orígens, que no li van impedir el seu somni d'arribar a ser futbolista professional. I no només va aconseguir debutar amb el primer equip del Barça amb 15 anys, sinó que ara, amb 19, ja és una de les grans estrelles i també un dels capitans. Però per arribar on és actualment, tant ell com la seva família van haver de fer un sacrifici enorme, que per sort va acabar tenint la recompensa que esperaven.
Un moment molt delicat va ser la separació dels seus pares, quan tan sols tenia tres anys, que el va obligar a mudar-se amb la seva mare de Mataró a Granollers. I, posteriorment, ja amb 12 anys, va entrar a viure a la Masia, on es quedava a dormir i estudiava. Una decisió que va ser molt encertada, ja que li permetia estalviar-se els viatges que feia per anar a entrenar, i que també va ser un alleujament econòmic per als seus pares, que no vivien un bon moment en aquest aspecte.
Tot i que no va ser fàcil per al futbolista hispanomarroquí. Perquè com succeeix amb molts nens, separar-se tan jove dels seus pares i marxar a viure sol va provocar que passés moltes nits sense dormir. Per sort, hi ha un objecte que l'ajudava a recordar-los sempre, i a sentir-los a prop, independentment dels quilòmetres de separació que hi havia entre ells. Es tracta d'una bufanda, que tenia els colors del seu pare, de la seva mare i del seu gos.
"La meva mare em va regalar una bufanda quan era petit. Ja no la tinc, perquè me la va agafar perquè deia que sempre la portava! Era una bufanda on s'havien enganxat totes les olors: de la meva mare, del meu pare, del meu gos... Dormia, me l'emportava a classe, als partits...", va explicar Lamine en una entrevista a GQ. Al final, es va acabar acostumant, i tots els sacrificis que va fer quan era tan petit el van fer valorar més els èxits que ha aconseguit ara.
Al Barça també celebren la decisió d'acollir Yamal a la residència, encara que no és un procediment habitual amb futbolistes que viuen a prop. Perquè això permetia tenir un control més proper dels seus estudis, de la seva alimentació i del seu creixement personal. I el va ajudar a madurar molt més aviat, i a estar preparat per destacar en el primer equip quan era un adolescent.