Una de les claus que serveixen per explicar el talent i el desvergonyiment amb el qual Lamine Yamal juga en cada partit es troben en la gran quantitat d'hores que va passar jugant al carrer. Molta gent afirma que en el futbol actual es troba molt a faltar la figura d'aquest futbolista divertit, alegre i que gaudeixi amb la pilota als peus, com en el seu moment feien Ronaldinho Gaúcho o Diego Armando Maradona. Perquè cada vegada es deixa menys llibertat a la imaginació i a la creativitat.
Per sort, el "10" del Barça és diferent de tots, i és aquesta classe de futbolista pel qual mereix la pena asseure's davant de la televisió, o pagar l'entrada per veure un partit en directe. Mai saps com et pot sorprendre, ni quina jugada s'inventarà. I en una entrevista que va concedir a "DAZN", assegura que això és gràcies als orígens tan humils que té, que el van obligar a passar moltes hores jugant al carrer al costat dels seus amics, per poder entretenir-se.
Sense luxes a casa, i en un barri on tots es coneixien, el petit Lamine sortia de casa seva quan arribava del col·legi, i no tornava fins a l'hora de sopar, o en ocasions, per anar-se'n a dormir directament. El seu temps lliure el dedicava plenament al futbol, i podia passar-se llargues hores sense cansar-se, i jugant amb nens que eren més grans que ell. Una formació que el va portar a aprendre molt ràpid, i que pocs anys després li va permetre ser descobert pels observadors del Barça, i entrar a la Masia.
"Jugar amb els amics al carrer és part del meu joc i fa que sigui així. Soc un nen que ha nascut a Esplugues de Llobregat, a Barcelona, el meu pare és del Marroc i la meva mare de Guinea Equatorial. Jo no estava apuntat al futbol perquè econòmicament els meus pares no podien. Només jugava al parc amb nens que em trobava al parc o amb els meus gossos a casa amb la pilota que tenia. Fins que un dia el director de La Torreta va dir als meus pares que podia jugar gratis, allà vaig provar i des d'allà vaig tenir sort i vaig anar al Barça", va començar dient el futbolista de 19 anys.
"Quan jugava contra els meus gossos a casa no hi havia normes i tot el que trobaves podies utilitzar-ho per regatejar-los. Quan em mossegaven s'acabava perquè el meu pare els parava, però estava igualat", abans de rememorar la seva arribada al Barça. "A l'estiu, com que no hi havia col·le hi havia extraescolars, i m'ho va dir un amic perquè la meva mare li havia dit a la veïna. Ho sabia tothom menys jo, que me'n vaig assabentar l'últim! Em va dir el meu amic que anava a jugar al Barça la següent temporada. Vaig creure que m'estava vacil·lant, vaig mirar la meva mare, em va dir que sí i vaig pujar amb el meu amic i ens vam posar a jugar amb la play amb el Barça", va sentenciar Lamine.