Jules Koundé ha arribat a l'elit del futbol europeu per un camí diferent al d'altres jugadors que des de nens semblaven destinats a convertir-se en estrelles. El defensa del Barça reconeix que mai va ser un d'aquests talents elegits que destacaven molt per sobre de la resta en les categories inferiors. "Mai vaig ser un jugador súper talentós que anava volant", va confessar en recordar els seus primers anys.
La frase resumeix perfectament la mentalitat amb la qual ha construït la seva carrera. Koundé explica que les coses li han acabat sortint bé perquè sempre ha treballat moltíssim i perquè va convertir la disciplina en una de les seves principals virtuts. Per a ell, precisament aquesta capacitat d'esforçar-se fins i tot quan no hi ha motivació és el que acaba marcant diferències.
La disciplina que va aprendre des de petit
El francès va créixer a Bordeus després d'abandonar París amb tot just un any. La seva mare va tenir un paper especialment important en la seva educació i va ser qui li va transmetre una cultura d'exigència que posteriorment va traslladar al futbol. També estava molt pendent dels seus estudis, cosa que Koundé recorda com a part fonamental de la seva formació personal.

Aquest mateix perfeccionisme continua present ara. El defensa va arribar a explicar que entrena fins a tres vegades al dia, amb sessions addicionals abans i després del treball col·lectiu del Barça, sempre sota supervisió per evitar sobrecàrregues. La seva obsessió passa per millorar petits detalls i reduir al màxim el risc de lesions.
De no destacar a jugar al màxim nivell
El recorregut de Koundé resulta especialment significatiu perquè no va ser un futbolista precoç comparable a alguns dels joves que ara comparteix vestidor. Ell mateix ha reconegut que quan observa Pau Cubarsí amb 17 anys li sorprèn la seva tranquil·litat i la facilitat amb la qual suporta la pressió, perquè a aquesta edat ell no tenia aquesta mateixa maduresa futbolística.
La seva evolució va ser molt més progressiva. Va haver de treballar cada etapa fins a fer-se un lloc en el futbol professional i posteriorment arribar a clubs de màxima exigència. Aquesta experiència també explica per què dona tanta importància a la preparació física i mental.
Per a Koundé, el talent per si sol mai ha estat suficient. Pot facilitar el camí, però la disciplina és el que permet mantenir una carrera en l'elit durant anys. La seva història demostra precisament això: no cal ser el nen que "va volando" sobre els altres per acabar arribant al Barça. En el seu cas, la diferència va estar a convertir el treball diari en el seu major talent.