José Alfonso, un agricultor espanyol explica el drama de viure del camp en aquest país: “Faig servir les síndries com a adob perquè me les compren a 5 cèntims”. La frase resumeix amb cruesa una realitat que es repeteix en diferents zones agrícoles del país i que torna a posar sobre la taula el debat sobre la rendibilitat del camp. Darrere d'aquesta decisió no hi ha una simple anècdota curiosa, sinó un problema estructural que afecta milers de treballadors del camp.
Vendre síndries a cinc cèntims per quilo, o fins i tot per peça, segons el canal de comercialització, situa l'agricultor en un escenari pràcticament inviable. Els costos de producció en l'agricultura moderna són molt elevats a l'hora del consum de llavors, aigua, fertilitzants, energia, mà d'obra, transport i manteniment de l'explotació. Quan el preu en origen cau per sota d'aquests llindars, cada venda deixa pèrdues que un no pot mantenir.
Produir per acabar perdent diners
El cas de José Alfonso il·lustra un dilema habitual en el sector. Recolectar, classificar i transportar fruita o verdura té un cost afegit. Si el mercat paga xifres simbòliques, l'agricultor s'enfronta a una paradoxa, perquè vendre implica perdre més diners que no vendre. En aquest context, destinar la producció a adob pot resultar, des d'un punt de vista purament financer, l'opció menys lesiva per al negoci.
@europagricultproduct José Alfonso Soria té 30.000kg de síndria que utilitzarà com a adob perquè li les volen pagar a 5 cèntims... una RUÏNA.😡😤 Per a això ha nascut la plataforma EAP per donar-los una sortida, perquè els nostres agricultors puguin seguir vivint d'això. Perquè els espanyols puguem seguir assaborint el que és una síndria de veritat. 🍉🤤 Queden menys de 10 dies perquè tots aquells quilos es perdin, unim forces, esmenta els teus amics, perquè tots puguem ajudar en José Alfonso💪 #agricultura #agriculturaeuropea #agricuturaespañola
♬ sonido original - EAP 🇪🇺🚜
La imatge de tonelades de síndries utilitzades com a fertilitzant pot resultar xocant per al consumidor, però respon a una lògica senzilla. Incorporar el producte al sòl permet recuperar part del valor en forma de matèria orgànica i evita assumir despeses de recol·lecció i distribució que no es compensen amb el preu que ofereixen els compradors.
Un problema que va més enllà d'una campanya dolenta
La situació no es limita a un cultiu concret ni a una temporada excepcional, que es pot arribar a entendre. El problema arriba quan és un problema estructural i en molts terrenys d'explotació agrícola, el que més a compte surt no és vendre, sinó reutilitzar el producte com a adob. Aquest desequilibri alimenta una sensació de desprotecció al camp. Quan els preus no cobreixen costos, la continuïtat de moltes explotacions familiars queda en entredit amb justa raó. La conseqüència és e
La decisió d'usar síndries com a adob no és un gest simbòlic ni una protesta aïllada. És l'expressió d'una equació econòmica que no tanca. I reflecteix una preocupació cada cop més estesa en l'agricultura espanyola on produir aliments no sempre garanteix poder viure d'això.