Jorge Lorenzo va començar a guanyar diners sent pràcticament un adolescent i, amb els anys, ha reconegut que llavors no tenia els coneixements financers que posseeix ara. El cinc vegades campió del món de motociclisme ha parlat obertament sobre com va gestionar els seus ingressos i sobre la decisió que canviaria si pogués tornar enrere. "Em penedeixo de no haver sabut això i no haver invertit tots els meus diners en totxana", va explicar en analitzar què hauria fet de manera diferent.
Lorenzo va començar a obtenir ingressos importants al voltant dels 15 anys, quan la seva carrera esportiva despegava. Mirant-ho amb perspectiva, considera que haver destinat des de llavors una part molt més gran dels seus salaris a comprar immobles li hauria permès construir actualment una font enorme d'ingressos recurrents. El mallorquí no renega d'haver gaudit dels seus diners, però sí que reconeix que hauria controlat més determinades despeses i començat a invertir abans.
"Amb dos milions pots comprar deu apartaments"
L'expilot fins i tot utilitza un exemple molt concret per explicar el seu raonament. Segons planteja, amb dos milions d'euros es podrien adquirir deu apartaments d'uns 200.000 euros i, si cadascun generés al voltant de 1.000 euros mensuals de lloguer, s'obtindrien uns 10.000 euros al mes. També parla d'utilitzar finançament per no haver de desemborsar tot el capital de cop.
La seva visió parteix de considerar l'habitatge un actiu tangible i durador. Lorenzo argumenta que, independentment de com canviïn altres sectors, les persones continuaran necessitant un lloc on viure. "Per sempre hi serà aquesta totxana", va assenyalar en defensar una estratègia que actualment considera molt més estable per transformar els ingressos obtinguts durant una carrera esportiva en patrimoni a llarg termini.
Ara aconsella invertir des que comences a guanyar diners
L'experiència també ha canviat els consells que donaria a un esportista jove. Lorenzo considera important gaudir dels diners, però al mateix temps recomana mantenir un cert control sobre el nivell de despesa i començar a invertir des dels primers salaris. La seva reflexió parteix precisament d'haver viscut una situació poc habitual: guanyar quantitats molt elevades a una edat en què encara no es té necessàriament formació financera.
Això no converteix automàticament el totxo en una inversió sense riscos, perquè els immobles també impliquen costos, impostos, manteniment, finançament i possibles períodes sense inquilins. Però Lorenzo parla des de la seva pròpia experiència i deixa clar quina hauria estat la seva elecció. Després d'una carrera en la qual va generar importants ingressos, el seu major penediment financer no és haver gastat massa en un objecte concret, sinó no haver començat molt abans a convertir part d'aquests diners en patrimoni immobiliari.