Jordi Basté porta gairebé dues dècades despertant-se de matinada per posar-se al capdavant d'El món a RAC1, una rutina que li ha donat enormes satisfaccions professionals, però també renúncies importants en el terreny personal. Una d'elles ha estat no poder acompanyar les seves filles a l'escola pels matins, cosa que durant anys li va generar un fort sentiment de culpa i que encara avui recorda amb emoció.
El periodista ho va explicar en una conversa especialment íntima a Gran Tonino, el programa de La 2Cat, on va repassar diferents moments de la seva vida a través de cançons. En parlar de la paternitat, va reconèixer sense embuts: "M'he sentit culpable durant molts anys". El seu horari laboral feia impossible una d'aquestes rutines familiars que per a moltes persones semblen petites, però que per a ell van acabar tenint un enorme pes emocional.
Una conversa amb les seves filles que no ha oblidat
Basté va recordar també un viatge en cotxe des de Puigcerdà en el qual va decidir sincerar-se amb les seves filles, Geòrgia i Gabriela. Va arribar a dir-los que sentia que no havia estat un bon pare perquè la seva feina li havia impedit estar present en alguns moments quotidians. La resposta de la seva filla gran, però, li va fer veure la situació d'una altra manera: li va recordar que, encara que no pogués portar-les a l'escola, sí que anava a buscar-les després.
Aquest record el continua emocionant perquè resumeix un dels grans conflictes de la seva vida professional. Presentar un programa matinal implica aixecar-se quan la major part de la ciutat encara dorm, preparar diverses hores de ràdio i mantenir una disponibilitat constant. Fins i tot els caps de setmana, ha explicat, el telèfon continuava sonant. Tot això el va fer preguntar-se en més d'una ocasió si el sacrifici havia valgut realment la pena.
"Si pogués tornar enrere, ho canviaria"
La resposta de Basté és complexa. Està orgullós de les seves filles i assegura que l'esforç ha valgut la pena, però també admet que hi ha decisions que prendria d'una altra manera. "Segurament, si pogués tornar enrere, això ho canviaria", va reconèixer en parlar precisament d'aquest temps familiar perdut durant tants anys.
No és la primera vegada que verbalitza aquest cost. Ja havia explicat anteriorment que la ràdio li havia tret vida familiar i temps amb els amics, citant precisament com a exemple el fet de no haver pogut portar les seves filles a l'escola. La confessió deixa una imatge poc habitual d'un dels comunicadors més reconeguts de Catalunya: la d'un pare que, després d'anys d'èxit professional, encara es pregunta quant va haver de deixar pel camí.