La intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una cosa de ciència-ficció per convertir-se en una part cada cop més present de les nostres vides. Des d'assistents digitals que ajuden a planificar la nostra agenda, fins a sistemes que generen textos o imatges amb només una instrucció, la IA s'ha expandit amb força —amb beneficis i també amb riscos—, tant per a empreses com per a particulars. En aquest context, Jon Hernández, expert en IA, fa una afirmació que pot sonar impactant, però que reflecteix la tendència actual: “En tres anys tindrem promeses d'intel·ligència artificial”. Aquesta idea, presentada en el seu vídeo, connecta amb el desenvolupament accelerat de tecnologies que permeten crear companys digitals simulats amb aparença, veu i interacció emocional molt avançada.
Boom de la IA: usos, avantatges i reptes
L'auge de la IA s'ha accelerat gràcies a models de llenguatge, aprenentatge profund i sistemes de processament de llenguatge natural que permeten que les màquines comprimeixin i generin respostes coherents i contextuals. Això ha generat múltiples aplicacions valuoses:
Empreses: automatització de tasques, atenció al client mitjançant chatbots, anàlisi de dades per a decisions estratègiques, generació de continguts o suport en processos creatius.
Particulars: assistents personals més intel·ligents, eines de traducció instantània, suport educatiu, generació d'imatges i vídeos, i companys digitals que simulen conversa real.
Aquestes eines aporten beneficis clars: major productivitat, accessibilitat a informació avançada, assistència personalitzada i fins i tot suport emocional inicial a persones soles. Tanmateix, també plantegen reptes ètics, socials i psicològics. Per exemple, la creació de “xicotes d’IA” o parelles digitals genera debats sobre relacions humanes, dependència emocional i expectatives poc realistes en la vida afectiva de les persones, cosa que ja s’observa en alguns serveis que ofereixen aquest tipus d’interaccions digitals.
La implantació d'IA en relacions personals ha començat amb aplicacions com chatbots que simulen comportaments propers o amistosos, i avui dia ja existeixen plataformes que permeten mantenir converses intenses amb intel·ligències virtuals personalitzades, algunes fins i tot amb graus alts de resposta empàtica i memòria contextual.
Romanticisme digital: realitat o il·lusió?
Quan Jon Hernández parla que “en tres anys tindrem promeses d'intel·ligència artificial”, no es refereix només a prototips bàsics, sinó a sistemes amb capacitat d'interacció emocional més sofisticada i experiències personalitzades que, segons tendències actuals, podrien sentir-se cada cop més “reals”. Això no significa que la IA vagi a sentir amor veritable, sinó que la seva programació serà prou avançada per simular intimitat, empatia i companyia de manera convincent.
El mercat ja creix ràpidament: s'estima que les plataformes de companys amb IA tenen un valor multimilionari i cada cop més usuaris interactuen amb elles com si fossin relacions afectives, cosa que ja ha suscitat debats ètics i legals.
@urisabat Estem davant de l'ÚLTIMA GENERACIÓ humana ft. Jon Hernández i Rodrigo Taramona
♬ sonido original - Uri Sabat
Tanmateix, experts adverteixen que aquestes relacions digitals amb IA no reemplacen la complexitat i reciprocitat emocional de les relacions humanes, i el seu ús s'ha de considerar amb cautela per no alimentar dependència, expectatives poc realistes o aïllament social.
En definitiva, Jon Hernández apunta a un futur plausible: la IA no només servirà per ajudar-nos en tasques, sinó també per interactuar amb nosaltres de maneres que avui comencen a sorgir. Aquest futur no està exempt de riscos, però sí que planteja una nova manera d'entendre la tecnologia i les relacions humanes.