Jin, un jove xinès, ha qüestionat un dels tòpics més repetits sobre la cultura laboral asiàtica, com que la idea de treballar durant jornades interminables és una cosa normal, sostenible o fins i tot admirable. "Ens diuen que un xinès treballa 20 hores i ni ens sorprenem, físicament és impossible", explica, posant el focus en com certs relats acaben convertint l'explotació en una suposada virtut nacional.
La seva reflexió parteix d'una evidència senzilla, com que cap cos pot mantenir de forma estable jornades de vint hores sense pagar un preu en descans, concentració i salut. Dormir amb prou feines unes hores, menjar de pressa i tornar a la feina pot passar de manera puntual, però presentar-ho com a rutina habitual distorsiona la realitat i alimenta expectatives impossibles per a treballadors de qualsevol país.
El mite de treballar sense descans
La Xina sí que ha viscut debats intensos al voltant de models laborals com l'anomenat 996, associat a treballar de nou del matí a nou de la nit durant sis dies. Aquesta cultura de disponibilitat extrema es va popularitzar especialment en determinats sectors tecnològics, però també va rebre fortes crítiques per les seves conseqüències sobre la vida personal i el benestar dels empleats.
@unchinoymedio_oficial Trabajan los chinos 20 horas al dia? EP01 unchinoymedio
♬ sonido original - un chino y medio - un chino y medio
Per a Jin, el problema apareix quan des de fora s'interpreta aquesta pressió com una característica natural dels xinesos. Si algú explica que una persona treballa catorze, setze o vint hores, moltes vegades la reacció no és preguntar-se com pot suportar-ho, sinó assumir que forma part de la seva cultura. Aquesta normalització elimina l'individu i converteix l'esgotament en estereotip.
Treballar més no significa treballar millor
Les jornades extremadament llargues tampoc garanteixen més productivitat. Després de moltes hores seguides disminueixen l'atenció, la capacitat per prendre decisions i la precisió. En treballs físics augmenta a més el risc d'accidents. Per això, presumir de romandre més temps treballant pot amagar una organització deficient, falta de personal o una cultura on descansar s'interpreta equivocadament com a falta de compromís.
La frase de Jin intenta desmuntar precisament aquesta imatge. Ser xinès no converteix ningú en una màquina capaç de treballar sense dormir, menjar o desconnectar. Darrere dels restaurants, comerços, fàbriques i oficines hi ha persones amb els mateixos límits fisiològics que qualsevol altra. L'esforç pot formar part d'una cultura familiar o professional, però no hauria de justificar jornades incompatibles amb una vida normal. Quan escoltar "treballa vint hores" deixa de sorprendre'ns únicament perquè parlem d'un xinès, el problema ja no és la seva capacitat de sacrifici, sinó l'estereotip que hem acceptat sense qüestionar-lo.