Javier Bardem va néixer el 1969 a Las Palmas de Gran Canaria, en el si d'una de les sagues més reconegudes del cinema espanyol. Fill de l'actriu Pilar Bardem i membre d'una família profundament lligada a la interpretació, va créixer envoltat de rodatges, guions i converses sobre teatre. La vocació, en el seu cas, no va ser una sorpresa, sinó gairebé una cosa sorgida per l'entorn natural.
Tanmateix, quan parla de la seva infància, no posa el focus en els focus ni en les càmeres. En diverses entrevistes i, especialment, en el pòdcast En clave de Rhodes, l'actor ha recordat una etapa escolar marcada per la rigidesa de l'Espanya posterior al franquisme. Aules massificades, disciplina severa i mètodes que avui resultarien impensables.
“Recordo les regles a les ungles, els cops de les regles de fusta a les ungles”, va relatar explicant com de dura era aquella vida als centres educatius. Bardem va descriure aquell sistema educatiu com “molt de ramat”, centrat en la memorització i en l'obediència. També va evocar pràctiques com la separació per sexes o l'obligació de posar-se dempeus davant de determinats himnes, rituals que formaven part del clima social de l'època.
La influència decisiva de la seva mare
Davant d'aquesta duresa exterior, Bardem sempre ha subratllat el paper fonamental de la seva família. Especialment el de la seva mare, a qui atribueix bona part del seu desenvolupament emocional i artístic. “El Javiercito va créixer amb això i crec que perquè va tenir una mare i uns germans com els que tinc, em van obrir els ulls a altres formes de veure la vida”, ha explicat amb emoció.
Més enllà del llegat professional, el que destaca és l'ensenyament emocional. En una altra conversa sobre la seva formació personal, l'actor va compartir una frase que resumeix aquesta influència: “La meva mare em va ensenyar a no ser tímid a l'hora d'expressar-me. Tens por, digues-ho. Tens ira, mostra-ho. Et venen ganes de riure, digues-ho”.
Expressar-se sense por pel que sentia
Aquesta llibertat per mostrar emocions, per verbalitzar el que se sent, ha estat una constant en la seva carrera. Bardem mai no ha amagat les seves opinions ni les seves vulnerabilitats. La naturalitat amb què parla del seu passat, fins i tot de les seves ferides, connecta amb aquella educació a casa que va equilibrar la rigidesa del col·legi.
Així doncs, per a l'actor, la clau no va ser evitar la duresa d'aquella etapa, sinó aprendre a no deixar-se definir per ella. I en aquest aprenentatge, el paper de la seva mare va ser determinant: obrir-li el camí per expressar-se sense por en un món que, moltes vegades, premiava el silenci.