Durant anys, les cuines es van dissenyar buscant una simetria gairebé perfecta amb mobles idèntics a banda i banda, electrodomèstics alineats i armaris superiors repetits com un mirall. Tot i això, el 2026 molts interioristes estan abandonant aquesta rigidesa perquè una cuina bonica no sempre és una cuina còmoda. La prioritat ara és adaptar cada zona a l'ús real, encara que el resultat no sigui completament uniforme.
La simetria obliga a repetir mòduls fins i tot quan no calen. Pot deixar calaixos petits on en convindria un de gran, col·locar armaris alts en espais difícils d'assolir o reservar la mateixa amplada a funcions diferents. El nou enfocament analitza com es cuina, quant s'emmagatzema i quins objectes s'utilitzen cada dia abans de decidir la composició.
La cuina s'organitza per tasques, no per aparença
Els dissenyadors actuals distribueixen l'espai segons zones de treball. A prop de la placa col·loquen estris, olis i espècies; al costat del rentaplats, calaixos per a plats i coberts; i al voltant de la nevera, superfícies lliures per deixar compres. Això pot generar fronts desiguals, però redueix desplaçaments i evita obrir diversos mobles per completar una tasca senzilla.
També desapareix l'obligació d'instal·lar armaris superiors a tota la paret. En alguns trams se substitueixen per prestatges, vitrines o simplement espai buit, mentre altres zones concentren columnes d'emmagatzematge. La cuina perd simetria visual, però guanya capacitat on realment es necessita i se sent menys pesada, especialment en habitatges petits o oberts a la sala d'estar.
L'asimetria permet aprofitar racons difícils
Una composició flexible s'adapta millor a finestres, pilars, portes i sostres irregulars. En lloc de forçar mòduls iguals, es combinen calaixos profunds, mobles estrets, bancs, rebosts i electrodomèstics integrats segons cada buit. Així s'aprofiten centímetres que abans se sacrificaven per mantenir una línia perfectament equilibrada.
La realitat és que els interioristes no han prohibit la simetria ni consideren que sempre sigui incorrecta. Segueix funcionant quan coincideix amb les necessitats de l'habitatge. El que canvia el 2026 és la prioritat: la cuina ha de respondre primer a aquells que la utilitzen. Si per aconseguir més emmagatzematge, millors recorreguts i superfícies lliures cal trencar l'efecte mirall, l'asimetria deixa de semblar un defecte i es converteix en una solució més lògica, personal i pràctica per cuinar millor i mantenir cada element exactament on resulta més útil.