En moltes vivendes, la primera reacció en distribuir la sala d'estar és col·locar el sofà, les butaques i els mobles auxiliars completament enganxats a les parets. Sembla una forma lògica de guanyar metres i deixar lliure el centre, però els interioristes adverteixen que aquest gest sol produir l'efecte contrari. L'estança queda buida, freda i sense una organització clara, mentre els mobles semblen desconnectats entre si i l'espai perd comoditat.
Allunyar alguns mobles uns centímetres de la paret permet crear una composició més equilibrada. No cal disposar d'una sala enorme ni deixar grans passadissos darrere del sofà. En molts casos, una separació d'entre cinc i quinze centímetres ja genera una sensació més lleugera, evita que el mobiliari sembli encaixat i permet que cortines, endolls o radiadors funcionin correctament sense quedar bloquejats.
El centre de l'estança també necessita una funció
El problema és encara més evident quan tots els mobles segueixen el perímetre de l'habitació. Aquesta distribució deixa un gran buit central que rares vegades s'aprofita i obliga les persones a conversar des de massa distància. Acostar les butaques al sofà, delimitar la zona amb una catifa i situar una taula de centre proporcionada permet construir un espai de reunió més íntim, còmode i coherent.

Els interioristes també utilitzen la posició del mobiliari per dividir ambients sense aixecar parets. Un sofà col·locat d'esquena al menjador pot marcar on acaba la sala d'estar i on comença la zona destinada a menjar. D'aquesta manera, els mobles deixen de ser peces recolzades contra el mur i es converteixen en elements capaços d'ordenar la vivenda i dirigir la circulació.
Separar els mobles millora la sensació d'amplitud
A més, enganxar-ho tot a la paret no sempre fa que una habitació sembli més gran. Encara que s'alliberi el centre, la mirada recorre un perímetre carregat i troba una zona central sense propòsit. En introduir algun moble cap a l'interior, apareixen diferents profunditats i l'estança guanya volum. Aquest recurs també permet destacar un llum, una catifa o una taula sense afegir més decoració.
La clau és respectar les proporcions i no aplicar la mateixa solució a totes les habitacions. En espais petits pot ser necessari recolzar determinades peces a la paret, però això no obliga a arraconar tot el mobiliari. N'hi ha prou amb avançar lleugerament el sofà, orientar una butaca en diagonal o separar una consola perquè la composició respiri. La realitat és que guanyar espai no consisteix únicament a deixar metres buits, sinó a aconseguir que cada zona tingui una funció i resulti còmoda.