Durant anys semblava una norma bàsica de decoració, si una sala d'estar era petita, calia omplir-la amb objectes petits per evitar sensació de saturació. Tauletes reduïdes, composicions de quadres petits, moltes peces decoratives i accessoris repartits per tota l'estança. Tanmateix, cada vegada més interioristes estan abandonant aquesta fórmula perquè asseguren que el resultat sol ser just el contrari al que es busca.
La idea que està guanyant força és senzilla és que la presència de massa elements petits fragmenten visualment l'espai. En lloc de fer que una sala d'estar sembli més gran, multipliquen els punts d'atenció i generen sensació de desordre encara que tot estigui perfectament col·locat. Per això molts projectes actuals aposten per reduir elements i triar peces amb més presència.
Menys objectes i una escala més ben pensada
La realitat és que l'objectiu ja no és omplir l'estança, sinó donar-li estructura visual. En lloc de col·locar moltes peces petites sobre prestatgeries o mobles auxiliars, els interioristes prefereixen introduir un llum amb protagonisme, una làmina gran o una taula que realment ordeni el conjunt.
D'aquesta manera també apareix un altre efecte molt buscat com ho és la sensació d'amplitud. Quan una sala d'estar té superfícies més buidades i menys interrupcions visuals, l'espai sembla créixer fins i tot encara que no canviï ni un sol metre. A més, una altra estratègia que es repeteix cada vegada més és aprofitar la verticalitat. Cortines llargues, mobles alts o miralls de gran format ajuden a dirigir la mirada i generen una percepció més oberta de l'estança.
L'error ja no és tenir pocs metres
Això no significa convertir la sala d'estar en un espai buit o sense personalitat. La clau està a evitar acumulació i triar peces que realment aportin alguna cosa al conjunt. Molts interioristes defensen que una única peça ben triada sol funcionar millor que deu accessoris petits col·locats per omplir buits. L'espai guanya ordre i també sensació de calma visual.
Així doncs, la tendència comença a canviar a les sales d'estar petites. Ja no es busca decorar més ni reduir la mida de tots els objectes. Ara l'aposta passa per menys elements, més intenció i una distribució que permeti que l'espai respiri.