Durant anys, les cuines obertes han estat el gran símbol de l'habitatge modern. Tirar envans, unir cuina i sala d'estar, guanyar llum i crear un espai social semblava la solució perfecta per a qualsevol reforma. No obstant això, els interioristes comencen a detectar un canvi clar de tendència. El 2026, la cuina completament oberta perdrà força i deixarà pas a models més pràctics, més privats i més ben separats de la resta de la casa.
I és que la cuina oberta tenia molts avantatges sobre el paper, però també ha mostrat els seus límits en el dia a dia. Les olors, el soroll dels electrodomèstics, la falta d'ordre visual i la dificultat per separar ambients han fet que moltes famílies es replantegin aquest model. El que abans semblava amplitud, ara comença a veure's com una exposició permanent.
La cuina torna a demanar intimitat
La realitat és que cuinar genera moviment, vapor, greix, estris i plats sense recollir. En una cuina oberta, tot això queda a la vista des de la sala d'estar. Per això molts interioristes consideren que la nova tendència no serà tornar a les cuines tancades de sempre, sinó apostar per espais intermedis que evitin els problemes de les cuines obertes.
D'aquesta manera, guanyen força les cuines semiobertes, amb portes corredisses, panells de vidre, separadors lleugers o tancaments que permeten obrir i tancar segons el moment. La idea és mantenir la llum i la connexió visual, però recuperar la possibilitat d'aïllar l'espai quan es cuina. També influeix el canvi en la manera de viure la casa. La sala d'estar ha recuperat importància com a zona de descans, treball o desconnexió. I tenir la cuina integrada de forma permanent no sempre ajuda a crear un ambient tranquil.
Menys exposició i més funcionalitat
El gran problema de les cuines obertes és que obliguen a mantenir-ho tot perfecte. Cada olla, cada plat i cada petit desordre queda integrat en la decoració de la casa. Això pot resultar esgotador, especialment en habitatges on es cuina diàriament.
Per això, el 2026 veurem més solucions flexibles. No desapareixerà la connexió entre cuina i menjador, però sí la idea d'eliminar tots els límits. La tendència anirà cap a cuines que puguin amagar-se, tancar-se o integrar-se només quan interessi. A més, els materials també acompanyaran aquest canvi. Vidres estriats, portes de fusta, panells mòbils i sistemes corredissos permetran separar sense perdre sensació d'amplitud.
Així doncs, les cuines obertes no desapareixeran de cop, però deixaran de ser l'opció automàtica en les reformes. Després d'anys dominant l'interiorisme, la llar torna a demanar equilibri. Llum sí, amplitud també, però amb més ordre, més intimitat i una cuina que no envaeixi tota la casa.