Andrés Iniesta explica en el seu llibre 'La jugada de mi vida' alguns dels moments més íntims de la seva vida, no solament com a jugador. També recorda tots els sacrificis que els seus pares van haver de fer per permetre-li complir el seu somni d'arribar a convertir-se en futbolista professional, ja que no tenien una situació econòmica precisament senzilla. I van fer un gran esforç, encara que molta gent li recomanés que no tiressin els diners.
Però el temps no va tardar a donar la recompensa que es mereixien, ja que primer va ser fitxat per l'Albacete, l'equip més important de la seva ciutat, on va ser elegit com a MVP del Torneig de Brunete. Això li va obrir les portes per fitxar pel Barça, i aterrar a la Masia, una altra decisió valenta que els seus pares van prendre. I és que no va ser gens fàcil permetre que el seu fill, quan encara era un nen, marxés de casa, per viure sol i a tants quilòmetres de distància.
No obstant, tot va valer la pena, veient que va acabar per triomfar a l'Spotify Camp Nou, on va conquerir tots els títols possibles i va arribar a ser el capità del primer equip, i també és una llegenda de 'La Roja', marcant el gol més important de la història del país, a la final d'un Mundial. "Al meu pare el titllaven de boig per creure que el seu fill podria arribar a ser futbolista. Sí, estava boig... Què opinaven de la meva mare? Es preguntaven per què aquella dona aguantava tant. Els assenyalaven com els tontos del poble. Els meus pares han hagut d'aguantar molt, més del que ningú pot imaginar. No és fàcil acostumar-te que parlin de tu o diguin no sé quines ximpleries. Per això els dono les gràcies, per això agraeixo el seu immens coratge", explica el de Fuentealbilla al llibre autobiogràfic.
"Els meus pares no tenien ni per pagar les lletres, però es van deixar un dineral per comprar-me unes Adidas Predator tan bon punt van sortir a la venda. Volien que el seu fill jugués amb les millors botes del moment. Creus que els importava arribar justos a final de mes si així podien veure el seu fill jugant amb les botes noves? Els meus pares es mereixen el millor. Tot el que van fer per mi durant aquests anys en què un no sap si podrà ser professional té moltíssim valor. Ets molt jove i poden passar moltes coses. A més, vius en un poble. Els que ens hem criat en un poble sabem com funcionen les coses", prosseguia Iniesta.
"Que potser passa alguna cosa si un es queda a mig camí? Què hauria passat si un dia hagués tornat al poble per no haver tingut la sort o la vàlua per assolir la meta? Quan fas el que creus que has de fer, quan hi ha il·lusió, quan tens fe en tu mateix i, sobretot, quan ho fas amb afecte, amb tot l'amor del món, tot això no importa", sentenciava Andrés, deixant molt clar que no comparteix l'opinió del que significa fracassar per a molta gent.