Els èxits d'Andrés Iniesta són absolutament impressionants. Per a molta gent, és el millor futbolista espanyol de tots els temps, i té un palmarès envejable, conquerint tots els títols possibles. Va ser una peça clau en el millor Barça de la història, i l'autor del decisiu gol en semifinals de la Champions League contra el Chelsea, que va servir per classificar-se a la final. I també és una llegenda de la selecció espanyola.
Perquè per al record quedarà aquest gol en la final contra els Països Baixos, en el Mundial de Sud-àfrica, que va servir per donar a 'La Roja' la seva primera estrella. Però, més enllà dels seus èxits esportius, el que més valora l'exjugador és l'afecte de la gent. És respectat per totes les aficions, i per tots els companys de professió, gràcies a la seva humilitat. Un valor que, des que era molt petit, els seus pares es van assegurar d'inculcar-li.
I així ho va explicar el de Fuentealbilla en el seu llibre 'La jugada de mi vida', on detalla alguns dels episodis més desconeguts de la seva vida personal, i de la seva trajectòria esportiva. Per exemple, explica com de complicat va ser la temporada 2009-2010, on va tenir una sèrie de lesions que li van impedir poder jugar amb continuïtat, caient en una profunda depressió. En especial, arran de la mort inesperada d'un dels seus millors amics, Dani Jarque.
També assenyala que prendre la decisió d'abandonar casa seva sent molt jove, per ingressar a la Masia, va ser especialment dolorosa. Va passar nits sense dormir, i molts dies plorant, fins que per fi va aconseguir acceptar la seva nova realitat, i aclimatar-se a la vida a Barcelona, molt diferent a la del seu poble d'Albacete. I sempre ha culpat els seus pares de tots els èxits que ha tingut, ja que li van donar una educació immillorable, i van ser el seu principal pilar.
Els pares d'Iniesta el van obligar a ser sempre una persona amb els peus a terra, independentment dels diners que pogués guanyar, o de la fama que tingués. I a dia d'avui, és el que Andrés tracta de transmetre a totes les seves filles. Perquè els seus pares segueixen portant una vida totalment normal, a pesar que hagin d'escoltar repetidament qui és el seu fill, i com d'important va ser perquè Espanya sortís campiona del Món fa 16 anys.
"La meva mare no va per la vida dient, 'Hola, soc la mare d'Iniesta'", afirma l'excapità del Barça.