Compartir un compte bancari en parella pot semblar una solució pràctica per gestionar despeses, però Hisenda ha endurit el seu criteri i ja està aplicant l'impost de donacions en determinats supòsits. El problema sorgeix quan un dels titulars aporta els diners i l'altre els utilitza per al seu benefici personal. En aquests casos, l'Agència Tributària pot considerar que hi ha una donació encoberta, amb la corresponent regularització i sanció.
La clau és que, a efectes fiscals, no tot el que es mou en un compte conjunt es presumeix automàticament com a despesa comuna. Hisenda analitza l'origen dels diners, l'ús que se'n fa i la relació econòmica real entre els titulars. Si detecta desequilibris clars, pot actuar fins i tot encara que el compte estigui a nom de tots dos.
Quan Hisenda entén que hi ha una donació
Un dels supòsits més habituals és quan una sola persona ingressa de forma recurrent els diners i l'altra, sense aportar ingressos, els utilitza per a despeses personals com ara compres, viatges o capritxos. Si aquests moviments no estan vinculats a despeses comunes, Hisenda pot concloure que existeix una donació periòdica no declarada.
El risc augmenta quan no hi ha convivència ni despeses compartides que justifiquin aquests moviments. Si la parella no viu junta o no pot acreditar pagaments habituals de lloguer, hipoteca, subministraments o alimentació, l'Agència Tributària té més arguments per sostenir que els diners s'estan regalant i no compartint per a una economia comuna.
Moviments que disparen les alarmes
Un altre focus clar d'inspecció són les retirades importants de diners o les transferències del compte conjunt al compte personal de l'altre titular. Per exemple, si un ingressa 10.000 euros i l'altre els transfereix íntegrament al seu compte privat, Hisenda considera que això és una donació i ha de tributar com a tal. També genera problemes quan el saldo del compte creix únicament amb els diners d'un i l'altre l'utilitza com si fos propi, sense aportar ingressos ni justificar-ne l'ús. En aquests casos, no importa que el compte sigui compartit, ja que el que compta és qui posa els diners i qui se'n beneficia.
Les conseqüències poden ser rellevants. Hisenda pot exigir el pagament de l'impost de donacions, amb tipus que varien segons la comunitat autònoma, a més de recàrrecs, interessos i sancions. Per això, els experts recomanen deixar ben clars les despeses comunes, evitar transferències injustificades i, si cal, separar comptes per evitar problemes fiscals futurs.