Hi ha llocs que es troben a faltar per sensacions molt concretes: la llum sobre l'aigua, l'aire a la cara o les roques a la vora. Helena Garcia Melero va resumir així el seu vincle amb Cadaqués, un dels paisatges associats a les seves vacances des de la infància. Per a la periodista, aquest racó de la Costa Brava forma part d'una relació que va començar molt abans de la seva carrera televisiva.
Ho va explicar en una entrevista publicada al web de TV3, quan preparava amb Ariadna Oltra el retorn d'Els matins. A la pregunta sobre què trobava més a faltar de les vacances, va respondre amb l'enumeració que recull el titular. Una contestació breu i sensorial: va escollir elements del paisatge per descriure allò que li costava deixar enrere en tornar a la feina.
Els estius d'infància que deixen empremta
La seva relació amb el municipi té arrels primerenques. TV3 va explicar, en presentar la seva participació a El paisatge favorit de Catalunya, que Melero hi havia passat els estius des de petita i es reconeixia enamorada de la localitat. En aquell programa va defensar Cadaqués com el millor racó del país. L'elecció tenia, per tant, una història personal al darrere, construïda durant anys de vacances en aquest mateix entorn.
L'escenari ajuda a entendre l'entusiasme. Cadaqués reuneix una badia recognoscible, cases blanques i carrers empedrats que formen l'entramat del seu nucli antic. Al seu voltant, el paisatge del Cap de Creus perllonga aquesta relació entre terra i mar. També destaca la seva vinculació amb artistes i la presència de la Casa-Museu de Salvador Dalí, a Portlligat, com a part de la seva identitat cultural.
Desconnectar sense perdre del tot l'actualitat
En aquella entrevista, Melero també va parlar de com descansava una periodista acostumada a seguir les notícies. Va explicar que sabia desconnectar, tot i que continuava consultant el mòbil. Aquesta combinació permet situar millor la seva resposta sobre Cadaqués: les vacances convivien amb l'interès pel que passava fora. El canvi era en l'entorn i en disposar d'un altre ritme abans de tornar a les obligacions del programa.
El que destaca de les seves paraules és la senzillesa amb què identifica el lloc. N'hi ha prou amb l'aigua, la pedra i el vent per dibuixar una imatge que molts reconeixen. En el seu cas, a més, aquesta imatge està lligada als estius d'infància. Aquí resideix la força de Cadaqués en el seu relat: un paisatge concret que permet explicar, en molt poques paraules, què significa tornar de vacances.