L'aigua que consumim també és en el que comprem per menjar. Gemma Puig utilitza l'exemple de la vedella per explicar aquesta relació: produir un quilogram pot representar una petjada hídrica d'uns 14.000 litres. La meteoròloga va abordar aquesta xifra a MeteoMauri, de Catalunya Ràdio, durant la presentació del seu llibre Aigua, un recurs vital. La seva explicació convida a mirar el consum més enllà de l'aixeta.
Darrere d'un aliment hi ha aigua vinculada a diferents etapes de producció. En la ramaderia compta especialment la necessària per obtenir l'alimentació dels animals, a més de la que beuen i la utilitzada en altres processos. La petjada hídrica reuneix aquestes aportacions per fer visible una dependència que resulta difícil imaginar quan veiem únicament una safata de carn al supermercat.
Què signifiquen aquests milers de litres
En aquest sentit, la xifra necessita context per interpretar-se correctament. La petjada hídrica inclou aigua de pluja, aigua superficial o subterrània i un indicador de l'aigua necessària per assimilar contaminants. El resultat varia segons el lloc, l'alimentació del bestiar i el sistema de producció. Per això, els milers de litres expressen una estimació del conjunt del procés, amb components que tenen impactes diferents sobre els recursos disponibles.
D'aquesta manera, l'exemple permet entendre per què les nostres decisions de compra també tenen una dimensió hídrica. Puig va estendre aquesta reflexió a altres productes quotidians, com les pomes, els texans o els telèfons mòbils. El fil conductor del seu llibre és precisament mostrar que els objectes i aliments que utilitzem necessiten aigua abans d'arribar a les nostres mans.
Comprar amb més consciència del que costa produir
La meteoròloga va explicar en aquesta conversa que la seva intenció és ajudar a repensar el consum. El seu plantejament passa per conèixer els recursos associats a cada producte i tenir-los presents en triar. Aplicat a la cuina, aquesta mirada dona valor a planificar les quantitats, aprofitar el que s'ha comprat i evitar que aliments que han requerit recursos acabin oblidats fins a fer-se malbé.
Així doncs, el missatge es pot traslladar a una tasca tan habitual com preparar la compra setmanal. Revisar la nevera, calcular les racions i aprofitar les sobres són formes concretes de cuidar el que ja tenim. La xifra que exposa Puig serveix per recordar que cada aliment té una història anterior al plat i que l'aigua en forma part.