Gavi ha parlat en diverses ocasions de la importància que va tenir la seva família durant una infància marcada pel futbol, però també per les llargues jornades laborals dels seus pares. El centrecampista del Barça ha explicat que van ser les seves àvies les que van assumir bona part de la seva cura quan era petit perquè els seus pares passaven moltes hores treballant. "Les meves àvies em van criar perquè els meus pares estaven sempre treballant", recorda.
La frase ajuda a entendre una part menys visible de la història del jove crac del Barça. Abans de convertir-se en futbolista professional, Gavi va créixer en un entorn en el qual tota la família va haver d'organitzar-se perquè pogués estudiar, entrenar i mantenir una rutina normal. Les seves àvies van ser una peça essencial d'aquest equilibri i van acabar ocupant un lloc central en els seus records d'infància.
Les seves àvies van ser molt més que una ajuda puntual
No es tractava únicament de recollir-lo algun dia o quedar-se amb ell unes hores. Gavi ha explicat que la presència de les seves àvies va ser constant durant aquells anys. Eren les que hi eren quan els seus pares no podien arribar per qüestions de feina i les que ajudaven a mantenir una estructura familiar que permetia que tot funcionés.
Aquest tipus de criança compartida ha estat habitual en moltes famílies. Quan els pares treballen durant gran part del dia, els avis acaben assumint tasques que van des dels àpats fins a acompanyar els nens a l'escola o simplement estar presents durant les tardes.
El futbol va arribar dins d'una família molt unida
Amb el temps, el talent de Gavi va començar a exigir encara més esforç. Entrenaments, desplaçaments i partits es van afegir a una rutina que ja necessitava molta coordinació. El creixement esportiu del centrecampista no es pot separar completament d'aquesta xarxa familiar que el va acompanyar des de petit.Ara, després d'arribar al primer equip del Barça i a la selecció espanyola, Gavi continua parlant d'aquells anys des de l'agraïment. La fama i el futbol professional van arribar després; abans hi havia les persones que feien possible el dia a dia quan ell encara era simplement un nen obsessionat amb jugar.
Per això la seva frase sobre les seves àvies té tant pes. No parla d'una anècdota aïllada, sinó de qui va estar realment present durant bona part de la seva infància. Els seus pares treballaven per tirar endavant la família i les seves àvies cobrien l'espai que deixaven aquestes jornades. Gavi va acabar creixent entre tots dos esforços, en una estructura familiar on cadascú va assumir la seva part perquè ell pogués avançar.