Ferran Torres va tenir un inici il·lusionant al Paris Saint-Germain. De fet, en el seu debut va ser capaç d'anotar dos gols, que van servir per rescatar un punt ‘in extremis’, i no va trigar a demostrar que podia ser de gran utilitat per a Luis Enrique, que va ser el principal valedor del seu fitxatge. I, després de la greu lesió de Khvicha Kvaratskhelia, se li ha obert una enorme oportunitat perquè pugui comptar amb gran protagonisme durant aquesta campanya.
Però la realitat és que no es troba en el seu millor moment de forma. Ja acumula un total de sis partits consecutius sense veure porteria, i no han trigat a aparèixer les crítiques. No obstant això, l'ex del Barça, del València i del Manchester City es mostra relaxat sobre això, i està convençut que arribaran temps millors. Sempre ha funcionat a ratxes, i té clar que és una simple qüestió de temps que es reconciliï amb el gol.
I durant una entrevista que va concedir a la revista ‘Panenka’, va explicar alguns detalls que potser molta gent desconeixia dels seus inicis. Perquè va créixer en un petit poble, Foios, i va començar jugant al futbol a l'escola, abans que fos reclutat pel conjunt ‘ché’, on va poder complir el seu somni d'arribar a ser futbolista professional, i posteriorment, jugar en alguns dels clubs més poderosos del planeta. I, per descomptat, estrenar-se amb la selecció espanyola, amb la qual ha conquerit una UEFA Nations League, una Eurocopa i un Mundial, en el qual va marcar l'únic gol de la final.
"Vivia en una casa amb una planta baixa i tenia allà la meva porteria, els meus gossos, que feien de defensors, i podia jugar i passar-m'ho bastant bé. M'he criat allà, tinc tots els meus amics i, de veritat, que és molt acollidor. El meu carrer és bastant ample, amb la qual cosa podia sortir a jugar. Crec que tots comencem, més que perquè ens agrada, per estar amb els amics, per jugar amb ells i passar-t'ho bé. La veritat és que vaig passar molt bona infància", explicava Ferran a l'hora de parlar de la pressió que viuen ara els futbolistes d'elit.
Ferran també recorda els moments complicats
Però no van trigar a aparèixer els problemes en la vida de Ferran, quan va haver d'acostumar-se a suportar la pressió, i abandonar la seva zona de confort per passar a viure en una residència.
"Quan els meus pares em deixaven, era plorar i plorar. Va ser dur, però em va fer madurar. Va ser un xoc, no vaig saber com afrontar-ho i em feia vergonya explicar-ho. La meva germana ha estat el meu pilar, la persona que sempre ha estat aquí per guiar-me i sostenir-me", va sentenciar.