Fernando, agricultor: “No trobem treballadors que facin 7 hores i cobrin 55 euros al dia”

En un vídeo que ha generat conversa a les xarxes, Fernando, agricultor, denuncia un problema que molts productors rurals viuen en carn pròpia: “No trobem treballadors que facin 7 hores i cobrin 55 € al dia”. Aquest comentari no és simplement una queixa aïllada, sinó que reflecteix una situació estructural en l'agricultura espanyola, on la contractació de mà d'obra s'ha tornat complexa, tant per les condicions laborals del sector com per la percepció del treball rural en la societat actual.

La vida al camp: feina dura i condicions exigents

L'agricultura és un dels sectors econòmics més importants d'Espanya, responsable de gran part de la producció alimentària. No obstant això, les condicions laborals de molts jornalers continuen sent difícils. En moltes regions, la jornada típica d'un treballador agrícola implica tasques físiques intenses a l'aire lliure —plantar, recollir, netejar, carregar i moure productes— sota condicions climàtiques dures.

En algunes àrees, com els hivernacles d'Almeria, és habitual que s'ofereixin salaris diaris al voltant dels 50 – 70 € per jornada de 8 hores, la qual cosa pot equivaler a uns 1.100 € – 1.300 € al mes si la feina es manté constant, encara que en molts casos no hi ha estabilitat durant tot l'any. Això significa que, encara que un jornal de 55 € pugui semblar “adequat” en comparació amb salaris baixos en altres sectors, la percepció social i les expectatives salarials fan que molts treballadors no se sentin atrets per aquestes condicions, especialment si comparen la feina física dura amb feines urbanes d'horari fix o millors prestacions socials.

A més, les tasques agrícoles moltes vegades depenen de l'estacionalitat i els cicles naturals, cosa que genera llocs de treball temporals i discontinus, reflectint una realitat on un treballador pot treballar intensament durant una campanya curta i després veure's sense ingressos entre temporades.

Un altre factor que influeix és que moltes persones joves opten per formar-se en altres sectors o busquen feines amb més estabilitat, horaris definits i prestacions que l'agricultura tradicional no sempre garanteix. Això contribueix a la crisi de mà d'obra rural i a l'envelliment dels agricultors; molts llocs queden vacants i els productors no troben relleu generacional.

Condicions laborals i la llei: drets i obligacions

A l'Estat espanyol, el treball agrari està regulat per la legislació laboral general i, en molts casos, per convenis col·lectius específics del sector. Això significa diverses obligacions clares:

• Salari mínim: tots els treballadors agrícoles han de percebre com a mínim el Salari Mínim Interprofessional (SMI) proporcional, que el 2025 ronda els 1.184 € al mes per a jornada completa, amb el pagament de la Seguretat Social inclòs.

• Jornada laboral i descansos: la regulació estableix límits d'hores de treball setmanals i descansos obligatoris, així com el pagament d'hores extres si se superen aquests límits.

• Contractació formal: la llei exigeix que els treballadors estiguin donats d'alta a la Seguretat Social i que hi hagi un contracte adequat, sigui temporal, fix discontinu o indefinit, respectant els terminis i condicions del conveni aplicable.

Quan els agricultors ofereixen un jornal de 55 € per 7 hores, aquesta xifra sí que pot estar dins dels llindars legals si s'ajusta al pactat en conveni i respecta l'SMI proporcional, però el problema no és només el salari: també entra en joc l'estabilitat, els descansos, la protecció social, les prestacions i les expectatives del treballador.

La llei davant la manca de treballadors

La normativa laboral no obliga ningú a treballar, però sí que protegeix els qui ho fan, garantint condicions mínimes d'ocupació, drets sindicals i accés a prestacions socials. Si un agricultor vol contractar personal, ha de complir amb la legislació vigent i no pot pagar “per sota de conveni” per competir, ja que això seria una infracció que pot comportar sancions administratives.

Per altra banda, el problema de l'escassetat de mà d'obra no es pot resoldre només des de la legalitat laboral. Associacions agràries han advertit que la reducció de jornades o canvis en la normativa poden encarir els costos sense donar solucions reals al sector, generant més tensions entre la necessitat de millors condicions laborals i la viabilitat econòmica de les explotacions.

Els sindicats, per la seva banda, han plantejat fins i tot que explotacions que no ofereixin condicions dignes no rebin certes ajudes agràries, com una forma d'incentivar la millora de contractes i salaris al camp.

Equilibri entre oferta i condicions

La frase de Fernando reflecteix una problemàtica més àmplia: l'agricultura espanyola necessita mà d'obra, però l'economia del sector i les expectatives laborals han d'equilibrar-se. Un jornal de 55 € pot estar dins de la legalitat, però si la percepció social és que el treball rural no ofereix seguretat, estabilitat ni condicions dignes, molts treballadors opten per altres sectors o busquen feines amb millors garanties.

El repte actual no és només pagar més per jornada, sinó millorar les condicions laborals, atraure perfils més joves, dignificar les tasques del camp i garantir que la contractació es realitzi respectant la llei, amb salaris que reflecteixin el cost de la vida i els esforços físics del treball agrícola.