Fer exercici únicament quan ve de gust pot convertir-se en un dels obstacles més grans per mantenir una vida activa. Felipe Isidro, catedràtic en educació física, proposa canviar completament aquesta manera d'entendre-ho: "Cal entendre l'exercici com rentar-se les dents". És a dir, no hauria de dependre de l'estat d'ànim, de la motivació del dia ni de si trobem una activitat especialment divertida.
La comparació és senzilla. Ningú espera llevar-se amb ganes de raspallar-se les dents per fer-ho. Es converteix en una rutina perquè entenem que és necessària per a la nostra salut. Amb l'activitat física hauria de passar una cosa semblant: reservar-li un espai estable dins del dia i complir-ho amb la mateixa naturalitat amb què assumim altres obligacions bàsiques d'autocura.
La motivació no pot ser l'únic motor
Un dels problemes de plantejar l'exercici exclusivament com a gaudi és que la motivació canvia constantment. Hi haurà dies en què sortir a caminar, entrenar o anar al gimnàs resulti atractiu, però també jornades de cansament, estrès o falta de ganes. Si cada sessió depèn de sentir entusiasme, mantenir la constància es torna molt més complicat.
@urisabat ¿Y si te dijera que entrenar no es cuestión de ganas… sino de supervivencia? En este episodio de La Fórmula del Éxito, Felipe Isidro —catedrático en Educación Física y experto en ejercicio, salud y longevidad— lanza un mensaje que deberías escuchar: El ejercicio no es un hobby. Es una necesidad. Hemos aprendido a tratar el entrenamiento como algo opcional: “si me apetece voy, si tengo tiempo lo hago”. Pero tu cuerpo funciona diferente. Lo que no usas, lo pierdes. Si no entrenas fuerza, movilidad y capacidad física hoy, mañana perderás algo mucho más valioso: tu independencia. El ejercicio es como lavarte los dientes. No lo haces porque siempre sea divertido. Lo haces porque sabes lo que pasa si no lo haces. Este fragmento es solo una parte de una conversación que puede cambiar tu forma de ver la salud. 🎙️ Episodio disponible en La Fórmula del Éxito #salud #ejercicio #longevidad #habitosaludables #LFDE
♬ sonido original - Uri Sabat
Convertir-ho en hàbit redueix precisament aquesta negociació interna. No cal preguntar-se cada matí si ve de gust fer-ho, perquè la decisió ja està presa per endavant. L'activitat física passa a ocupar un lloc concret dins de la rutina i deixa de competir contínuament amb altres opcions aparentment més còmodes o atractives.
Una obligació que també es pot gaudir
Això no significa que practicar esport hagi de convertir-se en un càstig. Triar activitats agradables facilita enormement mantenir-les, però el missatge d'Isidro apunta a una cosa diferent: el gaudi no hauria de ser una condició imprescindible. Podem gaudir moltíssim d'una sessió i, l'endemà, tenir poques ganes de repetir-la. La rutina roman fins i tot quan desapareix momentàniament aquesta recompensa.
La clau està a deixar de pensar "avui faré exercici perquè em ve de gust" i substituir-ho per "avui toca fer exercici". Igual que dormir, dutxar-se o rentar-se les dents formen part de la cura quotidiana, moure's hauria d'ocupar també un espai difícil de negociar. La motivació ajuda a començar, però són el costum i la regularitat les que permeten sostenir-ho durant anys. Entendre-ho així transforma l'exercici d'una opció que fem quan tenim temps en una part estable de la nostra vida.