Per al Felip, que ja està jubilat, hi ha una frase que considera que hauria d'estar tipificada en el Codi Penal, i que es repeteix sovint en pràcticament totes les famílies. I aquesta és la de recordar que ja estàs jubilat, que considera que no és precisament positiva. "Una frase innocent, pràcticament afectuosa, però que, quan ja l'has escoltat tres vegades seguides, comença a sonar com una condemna. Ja que estàs jubilat, així comença tot és la frase que més odio", comença dient.
"Ja que estàs jubilat, em pots portar el nen? Ja que estàs jubilat, pots esperar el lampista? Ja que estàs jubilat, pots passar per la farmàcia? Ja que estàs jubilat, pots venir un moment? Un moment, quina paraula tan perillosa, ja que rares vegades és un moment, pot ser un matí sencer, pot ser travessar una ciutat, pot ser fer de xofer, de psicòleg, de cangur i de moltes coses. I no parlo des de l'egoisme", deixa clar el Felip.
"Jo estic encantat d'ajudar els meus amics, la meva família o qui calgui, però una cosa és ajudar i una altra de molt diferent és que, quan et jubiles, la gent es pensi que has deixat de tenir vida pròpia, com si no fos una etapa més de la teva vida. És una expropiació silenciosa del temps, sembla que tinguis disponibilitat permanent, i no et pots negar, perquè estàs jubilat. Com si ja no tinguessis plans, cansament o dret a fer res", afegeix.
"Després de tota una vida treballant, aguantant companys, caps, horaris interminables, estrès, hipoteques i disgustos, un té dret a descansar quan es jubila, s'ho ha guanyat. Però no, la societat ha inventat una professió no remunerada: jubilat disponible, sense horaris, sense vacances, sense contracte, sense nòmina i amb total disponibilitat", remarca en Felipe, queixant-se per la falta d'empatia de la gent. I és que, per a ell, els jubilats no són respectats pels altres, i la gent se'n vol aprofitar.
