Els experts interioristes coincideixen: posar els mobles contra la paret no fa una habitació més gran

Posar tots els mobles contra la paret sembla una solució lògica quan una habitació és petita, però molts interioristes coincideixen que pot aconseguir just l'efecte contrari. La idea neix d'una intuïció senzilla que diu que si buides el centre, l'estança semblarà més àmplia. No obstant això, quan tot queda enganxat al perímetre, l'habitació pot semblar rígida, buida al mig i poc acollidora. L'espai no sempre sembla més gran; de vegades només sembla pitjor aprofitat.

L'error és confondre espai lliure amb amplitud visual. Una sala d'estar amb el sofà enganxat a una paret, el moble de televisió a la contrària i una taula perduda al centre pot semblar més estreta del que realment és. La mirada recorre les parets, detecta els límits de l'habitació i percep l'espai com una caixa.

Separar també engrandeix

Els interioristes solen recomanar separar alguns mobles uns centímetres de la paret. No cal col·locar el sofà al mig de la sala, però sí donar-li aire. Quan un moble respira, l'estança guanya profunditat. Aquesta petita ombra darrere del sofà, un llum lateral o una catifa ben col·locada poden crear capes visuals que fan que l'habitació sembli més treballada.

Uno de los proyectos de reforma e interiorismo de la inmobiliaria Revel
Un dels projectes de reforma i interiorisme de la immobiliària Revel

També ajuda agrupar els mobles per zones. En una sala d'estar, el sofà, la taula auxiliar i la catifa han de formar un conjunt, no viure cadascun enganxat a una cantonada diferent. Així es crea una zona de conversa més natural i l'espai s'entén millor.

La catifa marca l'espai

Una de les claus és utilitzar la catifa com a element d'unió. Si és massa petita, tot sembla flotant sense sentit. Si té la mida correcta i recull almenys les potes davanteres del sofà i les butaques, la sala guanya ordre i proporció. Aquesta sensació de conjunt fa més per l'amplitud que deixar un centre completament buit. En dormitoris petits passa una cosa semblant. El llit pot anar contra una paret si no hi ha alternativa, però no convé omplir tot el perímetre amb mobles alts. Una tauleta de nit lleugera, un llum de paret o una calaixera baixa poden equilibrar millor l'habitació que diversos mobles alineats sense pausa.

La clau no és enganxar els mobles, sinó crear circulació. Hi ha d'haver passos còmodes, zones clares i proporcions equilibrades. De vegades moure un sofà 15 centímetres, centrar una taula o canviar una butaca de lloc transforma per complet la percepció de l'espai. Una habitació no sembla més gran perquè estigui buida al centre. Sembla més gran quan està ben distribuïda. Per això els interioristes han deixat de veure les parets com l'únic lloc possible per als mobles. L'amplitud no depèn només de metres, sinó de com s'ordenen.