Les piràmides d'Egipte i Mèxic han estat estudiades durant segles com a monuments funeraris i religiosos, però en els últims anys ha ressorgit una teoria alternativa que qüestiona aquesta visió tradicional. Alguns divulgadors i corrents no acadèmics sostenen que aquestes estructures no només eren tombes, sinó també centres capaços de generar o canalitzar una energia que avui dia encara no som capaços de comprendre.

I és que aquesta idea no és nova. Fa més d'un segle que circula, tot i que ha guanyat visibilitat recentment en assenyalar similituds entre diferents construccions antigues repartides pel món portant molts experts a pensar en el mateix.

Geometria, materials i alineacions

La realitat és que aquestes teories es basen en diversos elements comuns. D'una banda, les formes geomètriques de les piràmides, amb proporcions molt precises i alineacions astronòmiques amb solsticis, equinoccis o determinades estrelles. Una cosa absolutament fora del comú.

Piràmide vermella necròpolis Dahshur
Piràmide vermella necròpolis Dahshur

D'aquesta manera, els qui defensen aquesta hipòtesi consideren que aquestes formes podrien actuar com una mena d'antena o ressonador, capaç de concentrar energia natural de l'entorn. Un altre punt clau és l'ús de materials com el granit, que conté quars. Aquest mineral té propietats piezoelèctriques reals com que pot generar petites càrregues elèctriques quan se sotmet a pressió o vibració.

Entre la ciència i l'especulació

I és que a partir d'aquests elements sorgeix la idea que les piràmides podrien haver funcionat com a generadors, acumuladors o amplificadors d'energia natural. Segons aquestes teories, la combinació de geometria, materials i ubicació permetria canalitzar vibracions del sòl o camps electromagnètics. La realitat és que, tot i que algunes de les propietats físiques esmentades, com la piezoelectricitat del quars, estan científicament demostrades, no hi ha proves que les piràmides fossin dissenyades amb aquest propòsit. La comunitat científica manté que la seva funció principal va ser simbòlica, religiosa i funerària, basada en evidències arqueològiques sòlides.

D'aquesta manera, aquestes teories se situen en un terreny especulatiu, més propera a la divulgació alternativa que a la investigació acadèmica validada. Així doncs, el debat continua obert en certs àmbits, però amb una conclusió clara des de la ciència: les piràmides continuen sent, abans de tot, monuments històrics de gran valor cultural. Les hipòtesis sobre el seu ús energètic, encara que cridaneres, no compten amb prou suport científic encara.