Per als barcelonins, Collserola és un element fonamental de la vida, un teló de fons verd que sembla immutable. Tanmateix, els experts en ecologia forestal i models climàtics coincideixen en un diagnòstic inquietant, perquè el parc natural que veiem avui té data de caducitat.
En només cinc dècades, la combinació de la pujada de temperatures, l'escassetat d'aigua i la gestió del sotabosc transformarà radicalment aquest ecosistema, esborrant del mapa les estampes de pins i alzines que han definit la serra durant generacions.
De bosc mediterrani a paisatge de matollar sec
La transformació de Collserola no serà un esdeveniment sobtat, sinó una degradació silenciosa que ja ha començat. El pi blanc i l'alzina, les espècies dominants, estan assolint el seu límit de resistència hídrica. Els experts adverteixen que, amb estius cada vegada més llargs i secs, la regeneració natural d'aquestes espècies és gairebé inexistent. En 50 anys, és molt probable que les zones de bosc dens donin pas a una estructura de matollar alt, molt més resistent a l'aridesa però amb una biodiversitat i una capacitat d'absorció de CO2 molt inferiors.
Aquest canvi de fisonomia té una conseqüència directa i perillosa: l'augment del risc de grans incendis forestals. Un bosc més sec i amb menys continuïtat arbòria és un polvorí per al foc. La Collserola del futur podria assemblar-se més als paisatges semiàrids del sud de la península que a l'entorn humit i ombrívol que encara trobem en vessants com la de Vallvidrera o el Tibidabo. La pèrdua d'humitat no només afectarà la flora; la fauna local, des de senglars fins a ocells migratoris, haurà de desplaçar-se o adaptar-se a un entorn molt més hostil.
L'última oportunitat de gestió per a un parc al límit
Els tècnics del consorci del parc assenyalen que, tot i que el canvi climàtic és una realitat global, la gestió local pot alentir el col·lapse. La clau rau en una intervenció humana estratègica per netejar el sotabosc, diversificar les espècies amb varietats més resistents a la calor i, sobretot, crear corredors biològics efectius. Sense una inversió ambiciosa en els pròxims deu anys, Collserola corre el risc de convertir-se en un parc periurbà degradat, perdent la seva funció de regulador tèrmic per a una Barcelona que, irònicament, el necessitarà més que mai.
El futur de Collserola és el mirall del que passarà en gran part del litoral mediterrani. El que avui veiem com una muntanya plena de vida, el 2075 podria ser un record fotogràfic d'un clima que ja no existeix. Així doncs, la pregunta no és si el bosc canviarà, sinó si estem preparats per gestionar el paisatge que quedarà després.