L'Estatut dels Treballadors ha reforçat i aclarit les normes que regulen el dret a vacances, un aspecte clau de la relació laboral que continua generant conflictes en moltes empreses que no s'emmotllen a la normativa vigent. La llei deixa clar que les vacances no són un benefici opcional ni voluntari, sinó un dret irrenunciable del treballador que no pot ser substituït per diners ni reduït per decisió empresarial ni de ningú.
La norma estableix un mínim legal que no pot rebaixar-se: 22 dies laborables o 30 dies naturals per any treballat. Tant se val el que digui el contracte o el conveni si empitjora aquestes xifres, ja que qualsevol acord per sota d'aquest mínim és nul. A més, les vacances han de gaudir-se de forma efectiva i no poden acumular-se indefinidament llevat de supòsits molt concrets emparats per la llei.
Com s'han de fixar les vacances
L'Estatut aclareix que les vacances han de pactar-se sempre entre empresa i treballador, i que aquest acord ha de conèixer-se amb almenys dos mesos d'antelació. L'empresa no pot canviar les dates de manera unilateral ni improvisada, ni tampoc modificar un calendari ja aprovat sense previ avís i acord amb l'empleat.
@juanmalorentelaboralista ✅ AIXÍ HAN DE FUNCIONAR Comenta “CONSULTA” si necessites assessorament en la teva feina. #treball #vacances #laboralista
♬ so original - JuanmaLorente_Laboralista
En el cas de jornades ordinàries de dilluns a divendres, les vacances no poden començar un dia diferent al dilluns, llevat que hi hagi un acord exprés o una organització del treball diferent. Aquest detall, que sol generar dubtes, busca garantir un descans real i evitar pràctiques abusives que retallin dies efectius de vacances en favor de l'empresa.
El que no es pot fer té les seves conseqüències
La llei també és clara en el que no està permès per ambdues parts. El treballador no pot anar-se'n de vacances pel seu compte sense autorització de l'empresa, encara que li les hagin canviat fora de termini. Fer-ho pot ser motiu de comiat procedent, ja que es considera una desobediència. Abans de prendre una decisió així, sempre s'ha de recórrer a les vies legals per garantir-se els drets.
De la mateixa manera, l'empresa tampoc pot imposar unilateralment quan ha d'anar de vacances un treballador. Si ho fa sense acord, l'empleat disposa de 20 dies hàbils per presentar una demanda davant del jutjat social. En aquests casos, és el jutge qui decideix les dates, reforçant el principi que les vacances s'han de pactar i no imposar.