Un diumenge de sol, Espartac Peran pot anar al cementiri amb els seus fills, posar música fluixeta i deixar que l'ajudin a netejar el nínxol i col·locar les flors. Allà hi ha enterrats els seus pares i el seu germà gran, Eliseu. El presentador va explicar a El suplement, de Catalunya Ràdio, per què els porta amb ell. Ho fa "per normalitzar la mort", de la mateixa manera que ell va aprendre a fer-ho quan era petit.
El que els proposa als seus fills és acompanyar-lo mentre fa una cosa que ja formava part de la seva vida. Entre tots tres netegen el nínxol i posen flors. Si hi ha més gent al voltant, abaixa el volum de la música perquè gairebé no se senti. Als nens, va explicar, els agrada acompanyar-lo i han acabat vivint aquestes visites amb la mateixa naturalitat que ell recorda de la seva infància.
Els diumenges que anava al cementiri amb el seu pare
L'Eliseu va morir en un accident als nou anys, abans que nasqués Peran. Els seus pares van continuar parlant d'ell a casa i el periodista va créixer sentint històries d'un germà a qui mai va arribar a conèixer. Els diumenges acompanyava el seu pare al cementiri. A El matí de Catalunya Ràdio va recordar que, mentre els seus amics se n'anaven a la platja, ell passava part del matí allà.
En aquest record hi ha un detall que explica com ho vivia. Mentre el seu pare netejava el nínxol, ell s'entretenia jugant amb la sorra. Quan acabaven, se n'anaven contents d'haver-ho deixat net. Aquesta escena obre Tres desitjos abans de morir, el llibre en què Peran explica com la mort de l'Eliseu va marcar els seus pares i com van continuar recordant-lo en família.
La pregunta que prefereix fer als nens
Quan li van preguntar si recomanaria portar els nens al cementiri, Peran es va quedar amb una pregunta que qualsevol pare pot fer-los: "Vols anar al cementiri?". La seva proposta és deixar que responguin i respectar el que diguin. També va posar l'exemple d'un avi que acaba de morir. Si el nen vol acomiadar-se, creu que val la pena donar-li aquesta possibilitat.
A casa, l'escriptura del llibre també va donar peu a parlar de la mort. Els seus fills van veure la portada i els dibuixos, i la seva filla gran intentava llegir algunes paraules. Les visites al cementiri eren una altra ocasió per parlar del mateix, aquesta vegada amb les flors a la mà i davant del nínxol dels seus avis.