Diego Simeone ha construït la seva carrera al voltant d'una idea molt concreta. Competir exigeix disciplina. Aquesta convicció no va néixer als vestidors professionals. La va aprendre a casa. Molt abans de convertir-se en El Cholo, els seus pares li van ensenyar que el talent no servia de res sense responsabilitat, esforç i respecte per les obligacions quotidianes.
L'entrenador va néixer a Buenos Aires el 28 d'abril de 1970. Va créixer al barri de San Nicolás, dins d'una família treballadora i d'ascendència italiana. La seva mare era perruquera. El seu pare venia sistemes de calefacció. Cap dels dos pertanyia al futbol professional, però ambdós entenien perfectament el valor de fer bé les coses.
La disciplina com a forma de vida
"Els meus pares em van criar per jugar a futbol com un soldat", va explicar Simeone en una entrevista amb l'Irish Independent. La frase resumeix una educació estricta, encara que no necessàriament freda. A la seva llar existien regles clares. Calia parar taula, guardar les joguines i col·laborar. Els privilegis no apareixien per art de màgia.
Tot s'havia de guanyar. Aquesta màxima va acabar acompanyant-lo durant la resta de la seva vida. La seva mare intentava rebaixar la pressió que el nen s'imposava. Resultava difícil. Simeone afrontava qualsevol partit entre amics com si estigués disputant una final. Perdre li feia mal. Jugar sense intensitat encara més. Per a ell, cada pilota tenia importància.
El futbol va ocupar aviat tot el seu món. Segons recorda la seva família, una de les seves primeres paraules va ser "gol". Qualsevol objecte podia convertir-se en una porteria. Qualsevol espai servia per muntar un camp. Passava hores al carrer jugant a pilota. Allà va aprendre a competir, resistir el contacte i defensar el seu lloc sense amagar-se.
La seva primera funció dins d'un club va ser recollir pilotes. Semblava un lloc petit, però li va permetre romandre a prop de l'ambient que desitjava. Als 17 anys, Vélez Sarsfield li va obrir les portes del futbol professional. Allà va començar una trajectòria enorme. També va rebre el sobrenom d'El Cholo, inseparable des de llavors de la seva identitat esportiva.
La seva entrega i treball van donar els seus fruits
Simeone considera que la seva personalitat com a tècnic procedeix de la seva família i de les seves arrels argentines. La seva manera de dirigir conserva aquelles lliçons. Exigeix concentració, sacrifici i compromís col·lectiu. Ningú rep minuts únicament pel seu nom. Cal guanyar-se cada oportunitat. El missatge recorda directament a aquella casa on tampoc existien privilegis i totes les tasques havien de complir-se.
El seu pare va continuar examinant-lo fins i tot després d'assolir l'èxit. Simeone el va definir com el seu major crític quan ja tenia 77 anys. Aquesta exigència mai va desaparèixer. Van canviar els escenaris, els jugadors i la pressió. La base va romandre intacta.